Wonder
Primera part » El Jack Will
Página 26 de 136
E
l
J
a
c
k
W
i
l
l
El Jack i jo sèiem junts a tutoria, a llengua, a història, a informàtica, a música i a ciències, o sigui, a totes les classes on coincidíem. Cada professor ens assignava un lloc a la seva assignatura, i vaig acabar seient amb el Jack a totes les classes, així que vaig suposar que els devien haver dit que ens posessin junts, perquè si no era massa casualitat.
També anàvem junts cada cop que tocava canviar d’aula. Jo sé que s’adonava que els nens em miraven, però feia veure que no. Fins que un dia, mentre anàvem cap a classe d’història, un nen de vuitè immens que baixava les escales de dues en dues a tota pastilla va xocar amb nosaltres al peu de l’escala i em va tirar a terra. A l’ajudar-me a aixecar-me es va trobar al davant la meva cara, i sense voler se li va escapar: «Ostres!». Tot seguit em va donar uns copets a l’espatlla, com si m’estigués traient la pols, i va sortir disparat a buscar els seus amics. No sé per què, però al Jack i a mi ens va agafar un atac de riure.
—Quina cara que ha fet! —va dir el Jack mentre sèiem al nostre lloc.
—Ha sigut boníssim! —vaig dir jo—. Va i diu: «Ostres»!
—Jo crec que s’ha cagat a sobre.
Rèiem tan fort que el professor, el senyor Roche, ens va haver de dir que calléssim.
Al cap d’una estona, quan vam acabar de llegir com els antics sumeris ja feien rellotges de sol, el Jack em va dir molt fluixet:
—¿No et vénen mai ganes de clavar-los una pallissa, als nens així?
Em vaig arronsar d’espatlles.
—Potser sí. No ho sé…
—Doncs a mi sí. Trobo que hauries de portar amagada una pistola d’aigua que estigués connectada als teus ulls. Així quan algú et mirés li podries disparar un raig a la cara.
—Això, de baves verdes o alguna cosa així —vaig afegir.
—No, no: de bava de llimac barrejada amb pipí de gos.
—Ostres, sí! —vaig dir jo encantat.
—Nois! —va dir el senyor Roche des del davant de tot—. Hi ha gent que encara no ha acabat de llegir.
Vam assentir i vam abaixar el cap sobre el llibre. Aleshores el Jack em va xiuxiuejar:
—¿Sempre tindràs aquest cara, August? Vull dir que si no et pots fer la cirurgia estètica ni res.
Vaig somriure mentre m’assenyalava la cara amb el dit:
—¿Què dius? Si ja me l’he fet, la cirurgia!
El Jack es va donar un cop al front amb la mà i va començar a riure com un histèric.
—Tio, hauries de demandar el metge! —em va dir sense parar de riure.
Ara érem tots dos, que no podíem parar de riure, i això que va venir el senyor Roche i ens va fer canviar de lloc amb els dos nens que seien al nostre costat.