Wonder
Primera part » Disfresses
Página 32 de 136
D
i
s
f
r
e
s
s
e
s
Per mi Halloween és la millor festa de totes. Millor i tot que Nadal. Em puc disfressar. Em puc posar una màscara. Puc anar per tot arreu amb la màscara com tots els altres nens i ningú s’estranya del meu aspecte. Ningú em mira dues vegades. Ningú es fixa en mi. Ningú em coneix.
M’agradaria que cada dia fos Halloween. Així podríem anar sempre amb una màscara. Així podríem anar d’un lloc a l’altre coneixent-nos els uns als altres sense saber encara com és cadascú sota la màscara.
Quan era petit solia portar un casc d’astronauta a tot arreu on anava. Al parc. Al supermercat. A buscar la Via a l’escola. Fins i tot a ple estiu, encara que fes tanta calor que em suava tota la cara. Em sembla que el vaig portar un parell d’anys, però me’l vaig haver de treure quan em van operar dels ulls. Devia tenir uns set anys, més o menys. I després no hi va haver manera de trobar-lo. La mare el va buscar per tot arreu. Al final va pensar que potser havia acabat a les golfes de l’àvia i sempre deia que l’havia de buscar, però jo ja m’havia acostumat a anar sense.
Tinc fotos amb totes les disfresses de tots els Halloween. El meu primer Halloween vaig anar de carbassa. El segon, de Tigger. El tercer, de Peter Pan (el pare anava de Capità Garfi). El quart jo anava de Capità Garfi (i el pare de Peter Pan). El cinquè, d’astronauta. El sisè, d’Obi-Wan Kenobi. El setè, de soldat clon. El vuitè, de Darth Vader. El novè, de Fantasma Sanguinolent, aquell fantasma tan dolent que surt en una pel·li que es diu
Scream i que li raja sang de mentida de la cara.
Aquest any aniré de Boba Fett. No el Boba Fett de quan és un nen que surt al segon episodi,
L’atac dels clons, sinó el de quan és un senyor que surt al cinquè episodi,
L’imperi contraataca. La mare ha buscat la disfressa per tot arreu però no n’ha trobat cap de la meva talla, així que me n’ha comprat una de Jango Fett (el Jango era el pare del Boba i portaven la mateixa armadura) i me l’ha pintat de verd. A part hi ha fet unes quantes coses més perquè es vegi gastada. Sembla de veritat. La mare és boníssima fent disfresses.
A l’hora de tutoria vam parlar de quina disfressa portaríem per Halloween. La Charlotte anava de Hermione de Harry Potter. El Jack, d’home llop. Em van dir que el Julian anava de Jango Fett, que també és casualitat. No crec que li fes gaire gràcia saber que jo anava de Boba Fett.
El dia de Halloween al matí a la Via li va agafar un atac de plorera no sé per què. La Via sempre ha sigut molt tranquil·la, però aquest curs ja ha tingut un parell d’atacs d’aquests. El pare arribava tard a la feina i li deia «Va, Via, som-hi! Vinga!». Normalment el pare té moltíssima paciència, però se li crispen els nervis quan veu que fa tard a la feina, i els seus crits només feien que posar la Via encara més nerviosa, i cada cop plorava més fort, així que la mare li va dir al pare que em portés a mi a escola i que ella ja s’apanyaria amb la Via. Aleshores em va fer dos petons ràpids, tot i que encara no m’havia posat la disfressa, i es va ficar a l’habitació de la Via.
—Auggie, marxem! —va dir el pare—. Tinc una reunió i no puc fer tard!
—Encara no m’he posat la disfressa!
—Doncs afanya’t. Cinc minuts. T’espero fora.
Vaig córrer cap a l’habitació i em vaig començar a posar la disfressa de Boba Fett, però, de cop i volta, em va semblar que no hi aniria a gust, amb aquella disfressa. No em feu dir per què…, potser perquè tenia totes aquelles corretges que s’havien d’estrènyer i perquè m’hi havia d’ajudar algú. O potser perquè encara es notava una mica la pudor de pintura. L’únic que sé és que era una història, posar-se aquella disfressa, i el pare m’estava esperant i es posaria com una moto si el feia arribar tard. Així, doncs, en l’últim minut em vaig posar a corre-cuita la disfressa de Fantasma Sanguinolent de l’any passat. Era una disfressa supersenzilla: només una mena de bata negra i molt llarga i una màscara blanca molt gran. Quan sortia per la porta vaig cridar adéu, però la mare ni em va sentir.
—Em pensava que anaves de Jango Fett —va comentar el pare quan vaig arribar a fora.
—De Boba Fett.
—És igual —va dir—. Aquesta és molt millor.
—Sí, mola molt —vaig respondre.