Wonder
Segona part » Abans de l’August
Página 37 de 136
A
b
a
n
s
d
e
l
’
A
u
g
u
s
t
La veritat és que no recordo com era la meva vida abans que hi entrés l’August. Si miro fotos de quan era petita veig la mare i el pare somrient molt alegres amb mi als braços. Sembla mentida, que joves que se’ls veu: El pare era un modernet i la mare una brasilera guapíssima
superfashion. Hi ha una foto del dia que vaig fer tres anys. El pare és just darrere meu i la mare aguanta un pastís amb tres espelmes, i darrere nostre hi ha els iaios, l’àvia, el tiet Ben, la tieta Kate, i el tiet Po. Tothom m’està mirant a mi, i jo estic mirant el pastís. En aquesta foto es nota molt que era la primera filla, la primera néta, la primera neboda. No recordo com em sentia, és clar, però en aquesta foto es veu claríssim.
No recordo el dia que van arribar a casa de l’hospital amb l’August. No recordo què vaig dir ni què vaig fer ni què vaig sentir, quan el vaig veure per primer cop, tot i que cadascú m’ho explica a la seva manera. Es veu que em vaig limitar a mirar-me’l una bona estona sense dir res i que al final vaig saltar:
—No s’assembla gens a la Lilly!
La Lilly era una nina que m’havia regalat l’àvia quan la mare ja estava embarassada perquè aprengués a fer de germana gran. Era una nina d’aquelles tan realistes, i la vaig portar a tot arreu durant mesos. Li canviava els bolquers, li donava menjar… Diu que fins i tot li vaig fer un portabebès. Es veu que després de la primera impressió, al cap de poca estona (segons l’àvia) o de pocs dies (segons la mare), ja estava tot el dia a sobre d’ell fent-li petons, abraçant-lo, dient-li cosetes. La Lilly ja no la vaig tornar a tocar ni a esmentar mai més.