Tor
Agraïments
Pàgina 54 de 55
AGRAÏMENTS
No hauria pogut escriure aquest llibre sense la col·laboració de Carles Pont. Ell va investigar en llocs i ambients on jo no hi tenia accés i em va estimular a mantenir viva la flama del llibre en moments difícils.
Durant tots aquests anys —m’hi vaig posar el gener del 97 i escric aquestes ratlles l’octubre de 2005— m’ha ajudat molta gent. Alguns ja queden citats expressament a les pàgines del llibre, altres m’han demanat que mantingués l’anonimat i altres, sense tenir un protagonisme directe en la història de Tor, l’han tingut en el meu treball: Ramon Camats, Ramon Badia, Pep Coll i el jurat dels Premis Lleida de Narrativa 2003, que em va premiar el projecte d’aquest llibre amb el patrocini de La Paeria i la Diputació de Lleida. Això em va «obligar» a escriure finalment el text amb un termini i amb una remuneració que ha tingut el seu fruit i que espero que no els decebi. Amigues i amics que van anar llegint les primeres versions, Dolors Monturiol, Marta Gibert, Maria de cal Gras, Joan Sol i Jordi Roure; companys que m’han ajudat a tenir informació i m’han facilitat contactes, Josep Lladós (fonamental), Rosa, de Santa Maria, Cristina Orduna, Violant Vilana, Javier Ricou, Eduardo Bayona i, sobretot, Anna Gómez. Carme Aparicio, la Sílvia Pons, Romina Rodríguez i Xavi Margalet, amb les seves opinions i transcripcions. Advocats: Paco Sapena, Sebastià Roca, savi com pocs, Ramon Cleries i Julio Olano. També he de tenir un record per Toni Franco, per Salvat, Muntsa, Tona i tots els companys i companyes del «30 Minuts» i dels Serveis Informatius de TV3, especialment per Josep Lluís Suelves i, finalment, i de manera molt sincera, he d’agraïr el paper de Josep Maria Domènech, el Pepe, recentement guanyador d’un Emmy a la millor fotografia per «Balseros», a Francesc Pou i a Carles Bosch —mestres meus— i a Pol Izquierdo, gran amic i crític, que em va posar en mans de Glòria Gutiérrez, i ella en les d’Isabel Martí. Aquí he de fer un punt i a part.
Jo he escrit aquest llibre, sí, però Isabel «trilita» Martí, Josep Maria «mestre» Espinàs i la gent de La Campana, li han fet una rentada de cara que no els acabaré d’agrair mai.
A tothom que ha cregut en mi, moltes gràcies.