Por
Monstre
Pàgina 4 de 70
Monstre
De vegades el que passa il·lumina els records i dona un nou sentit al passat.
Vaig recordar una cosa.
La tarda abans del «contratemps» de què havia parlat el majordom, l’Hugo em va interrompre mentre llegia.
—No t’avorreixes? —va preguntar.
—De què? De llegir?
—No. Del monstre de la casa.
Llegíem Frankenstein. Estàvem arribant al final del capítol on el monstre acaba d’explicar la seva història. Ha jurat diverses vegades revenjar-se de tota la humanitat. Se sent sol i horrible. No hi ha cap esperança per a ell. A l’Hugo i a mi ens queia bé.
—Se suposa que el monstre de la casa ets tu? —vaig preguntar.
Va mig somriure.
—No t’agradaria buscar una altra feina? Una de normal? —va preguntar.
—Ja en tinc una, gràcies.
—Tens una feina de merda amb un cec de merda.
—Saps de què m’avorreixo? Del teu mal humor. I que no facis res per canviar-lo.
—Potser d’aquí poc faré alguna cosa.
—Ah, sí? Quina?
—T’espantaries.
—De debò? No m’espanto fàcilment.
—Igualment prefereixo sorprendre’t.
—D’acord. Si necessites ajuda…
—Gràcies, però puc sol.
Em va deixar intrigat, però suposo que no m’ho vaig prendre gaire seriosament.
Potser m’avisava. Potser volia que jo li fes cas.
Potser vaig ser més cec que ell.