Por
Frankenstein
Pàgina 10 de 70
Frankenstein
La idea de llegir Frankenstein a l’Hugo va ser de l’Helena. L’Helena és bibliotecària i és amiga meva. Una persona que sempre m’ha ajudat. Una autèntica enciclopèdia humana. No s’equivoca mai quan recomana un llibre. Li vaig explicar que, de vegades, l’Hugo es comparava amb un monstre.
—Llavors has de llegir-li la millor i més famosa història de monstres que s’ha escrit mai! —va dir ella, entusiasmada, i jo la vaig mirar sense entendre res—. Heu de conèixer el monstre de Frankenstein! Us encantarà.
Em va explicar que l’autora del llibre tenia només divuit anys quan el va escriure i que ningú la va prendre seriosament, perquè era molt jove i perquè era una noia. Tothom creia que l’havia escrit el seu marit, que era un poeta famós.
Pocs dies després vaig començar a llegir Frankenstein a l’Hugo. Ens va agradar des del començament, des de la primera aparició fantasmagòrica del monstre, enmig d’un paisatge gelat i desert.
Un dia ell va xiuxiuejar:
—Em cau bé, el monstre. Som iguals. —Jo volia protestar, però ell va continuar—: Ni tan sols els nostres pares ens accepten tal com som.
No vaig poder contestar. Vaig pensar que tenia raó.
Per culpa de l’accident vaig haver d’interrompre la història de Victor Frankenstein i la seva turmentada criatura. Va ser una llàstima.