Por
Ningú
Pàgina 19 de 70
Ningú
Feia temps que coneixia l’Hugo quan un dia vaig preguntar-li:
—Qui és la noia rossa de la foto?
—No n’has de fer res —va contestar.
—És guapa.
L’endemà, així que vaig entrar a l’habitació, vaig notar que la foto ja no hi era. Només hi havia el marc buit. A la paperera vaig poder veure’n els bocins. L’havia estripada!
—Què ha passat amb la foto? —li vaig preguntar.
—Estic fart de mirar-la —va dir, amb un somriure irònic i terrible.
—No em diràs qui era, la noia rossa?
—No era ningú.
Clavava copets amb els capcirons dels dits a la superfície de la taula, com si estigués neguitós per començar la lectura. O, simplement, perquè deixés de fer-li preguntes.
—Sabies que en algunes cultures pensen que estripar la foto d’una persona fa que l’oblidis per sempre?
—Quina parida —va dir.
Mentre jo treia el llibre de la motxilla i em preparava per a la nostra llarga sessió de lectura, l’Hugo va xiuxiuejar:
—Si ho arribo a saber, l’estripo abans.