Por
Interrogatori
Pàgina 37 de 70
Interrogatori
El sergent Roig en persona va interrogar el Marcel a les dependències d’una comissaria del centre de Barcelona, mentre una càmera ho gravava tot i la Merche i jo supervisàvem la gravació des d’una habitació propera.
—Quina era la teva relació amb Rubén López? —va preguntar el sergent Roig.
—Sortíem.
—En qualitat de…?
—No entenc la pregunta.
—Éreu alguna cosa més que amics?
—Sí.
—Nòvios?
—No ens agradava, aquesta paraula.
—Com ho diries, llavors?
—Érem parella.
—Practicàveu sexe?
—Aquesta és una pregunta personal. No la vull contestar.
—D’acord. Tu vas tenir alguna altra relació, amb una altra persona, mentre estàveu junts?
—No.
—I en Rubén? Saps si va tenir relacions amb cap noia?
—No li agradaven, les noies.
—Vivíeu junts?
—No.
—Quant de temps va durar la teva relació amb en Rubén.
—Un any, més o menys. Tot i que feia molt de temps que érem amics.
—Quant de temps?
—Des que la meva mare es va enrotllar amb el seu padrastre.
—Coneixies totes les persones amb qui es relacionava?
—No.
—T’explicava els seus plans?
—De vegades.
—Eres amb ell la nit que el van matar?
—Sí.
—En aquell temps éreu parella?
—Sí.
—Vas presenciar la timba de pòquer que va tenir lloc al Bar Carme abans del seu assassinat?
—Sí. I hi vaig participar.
—No ho sabia, que jugaves al pòquer.
—Sí. No ho faig malament.
—En aquella partida hi va participar cap membre de la família Medina?
—Més d’un.
—Recordes qui eren?
—Lucas, Manuel i Patrick. Al principi, va jugar l’Antonio, però va haver de marxar.
—L’Àngel?
—Aquest va arribar després.
—Saps si el Ben mantenia relacions comercials amb algun d’ells?
—Els feia creure que treballava per a ells.
—I la veritat quina era?
—Que venia droga pel seu compte.
—Amb qui treballava normalment?
—Treballava per a Don Nicolás. Tractava amb l’Horacio o amb qualsevol d’ells. De vegades les bosses de droga les portaven els més joves. No sé com es diuen.
—Creus que el van matar per alguna cosa relacionada amb el pòquer o amb la droga?
—El pòquer només va ser una excusa.
—Llavors, va tenir a veure amb la droga.
—Amb el negoci.
—Què va passar, en aquella partida?
—No gaire res. Va ser una partida normal.
—Qui va guanyar més diners?
—Nosaltres.
—I ells no es van emprenyar?
—Sempre s’emprenyaven. Però aquella nit van acusar el Ben de fer trampes.
—I no era veritat?
—No. Al pòquer no.
—I després?
—El van dur a l’esplanada dels avions.
—Qui?
—L’Antonio i en Lucas. Hi havia un cotxe a la porta. Conduïa un dels cosins. No sé qui.
—Podria ser en Bernardo?
—No. En Bernardo va arribar més tard.
—On?
—A l’esplanada dels avions.
—I tu? Eres allà per voluntat pròpia?
—És clar que no.
—Llavors…?
—Em van obligar a ser-hi.
—Després d’allò te’n vas anar del barri?
—Sí.
—Per què?
—Van dir que si em quedava em farien el mateix que al Ben.
—Creus que ho haurien fet?
—Sí.
—Tornem a la nit de la mort del Ben. Com et van retenir allà en contra de la teva voluntat?
—Dos paios m’agafaven.
—Qui eren?
—Un d’ells era el que li dèiem Bola de Greix. Kevin Noséquèmés, un amic del Ben. L’altre era un Medina, però no en sé el nom.
—Ara t’ensenyarem el vídeo. Ens agradaria que hi assenyalis totes les persones que reconeguis i ens diguis com es diuen. Les imatges són dures. Vols prendre’t un descans abans?
—Prefereixo acabar.
—Bé. Estàs preparat?
—Sí.
El Marcel va mirar la pantalla amb molta atenció. No va mostrar emoció de cap mena. Va assenyalar els paios que veia, un per un. Va pronunciar noms amb molta claredat: Antonio Medina, Lucas Medina, Bernardo Medina. També va pronunciar el nom del Kevin. I de l’Àngel, la veu del qual va reconèixer. Era l’autor de la gravació. El sergent Roig, assegut al seu costat, va apuntar amb compte els noms en un quadern.
—Set persones, comptant-te a tu —va dir en Roig.
—De les quals només quedem quatre —va dir el Marcel, com si parlés per a ell.
Quan van acabar, el sergent va dir:
—La teva col·laboració ha estat de molta ajuda, Marcel.
Van encaixar les mans. El sergent va sortir. Va entrar a la sala on nosaltres ho havíem vist i sentit tot. Volia assegurar-se que tot s’havia gravat correctament.
A la pantalla, el Marcel havia quedat sol. Pensant que ningú el veia, es va tapar la cara amb les mans i va esclafir a plorar com un nen.