Por
Raval
Pàgina 53 de 70
Raval
«Una baralla acaba amb, almenys, un mort al barri del Raval de Barcelona», va dir la presentadora de les notícies.
Vaig apujar el volum de la tele. Acabava de llevar-me i encara no estava despert del tot, però vaig mirar de parar-hi atenció. Una veïna del barri antic de Barcelona havia gravat amb el mòbil dos homes que es barallaven a crits al mig del carrer. La batussa pujava ràpidament de to i tots dos treien ganivets. Un d’ells, que en les imatges semblava més fort, feria l’altre diversos cops a l’abdomen. El ferit començava a sagnar (a la vorera es distingien algunes gotes de sang) i es portava les mans al ventre, recargolant-se de dolor. De cop treia una pistola i etzibava tres trets al seu rival, que queia als seus peus com un fardell.
La presentadora informava que l’home al qual havien disparat havia mort poc després a l’hospital i que en aquells moments la policia buscava l’altre, del qual es desconeixia el domicili. Pensaven que devia estar malferit. La baralla, va afegir, podria tenir a veure amb el control de certs pisos del barri, on s’exercia la prostitució i s’hi venia droga. La prostitució només era una tapadora per a l’autèntic negoci. Els veïns tenien molt vistos els dos homes i els havien identificat: eren habituals del barri.
Vaig telefonar al sergent Roig de seguida. Li vaig preguntar si havia vist a la tele les imatges de la baralla al Raval. Va dir que no, que aquella zona no era cosa seva, però que ho esbrinaria.
—Crec que l’home a qui han disparat és l’Antonio Medina —vaig informar.
—N’estàs segur?
—No del tot. No se’l veia gaire bé. Però m’ho ha semblat.
—Caram. Això podria ser molt seriós —va remugar el sergent—. I molt estrany. Que sapiguem, els Medina mai han tingut pisos al Raval. Aquella zona no és seva.
—Potser és veritat que les coses estan canviant —vaig recordar, pensant en allò que la Merche havia dit només uns dies abans.
—Esperem que no —va contestar el sergent Roig, que continuava pensant en veu alta.