Por
Mare
Pàgina 35 de 70
Mare
El que sempre vaig saber de la meva mare:
que es deia Teresa. Que no s’entenia amb la família. Que de jove era molt guapa. Que bevia fins que perdia el coneixement. Que un cop vaig haver de treure-la de la banyera jo sol (tenia set anys). Que poc després se’n va anar. Que sempre va tenir la mà trencada a seduir tota mena d’homes. Que per això es va fer prostituta. Que vivia a Londres. Que em va enviar una postal per Nadal que va arribar al febrer. Que el meu pare encara pensava en ella. Que mai es van entendre, però que potser no era culpa seva, perquè es van casar molt joves, i ella ja estava embarassada. Que ella va tenir algun rotllo amb l’Horacio Medina. Que mai va sentir necessitat de tornar, ni d’escriure una altra postal, ni de trucar per telèfon. És a dir: que no es recordava de mi. Hauria d’haver començat per aquí. Quan la teva mare no pensa en tu, et sembla normal que ningú ho faci.
El que mai vaig saber de la meva mare:
Si algun cop em va estimar. Si algun cop va estimar el meu pare (o algú). Per què es va casar amb ell. Per què va marxar. En què va consistir el seu rotllo amb l’Horacio Medina. Si per casualitat sabia qui és el meu pare. Si pensava tornar algun dia. Si el dia que tornés jo seria capaç d’estimar-la com els fills estimen les seves mares.
De petit, inventava les meves històries. Suposo que com tots els nens. Pensava que la meva mare tornaria. La imaginava jove, guapa, tendra. La imaginava preparant-me l’entrepà cada matí i explicant-me un conte cada nit. De vegades m’adormia pensant en ella. De vegades també somiava amb ella. Això va ser durant uns anys. Després vaig deixar de fer-ho. També vaig deixar de desitjar que tornés. Llavors em vaig adonar que no em recordava de la seva cara. Que no podia estimar-la. I que ella s’ho havia buscat.