Persona
Barri de Kronoberg
Pàgina 10 de 103
BARRI DE KRONOBERG
En Hurtig va entrar al despatx de la Jeanette amb l’enregistrament de la trucada misteriosa que havia rebut el servei d’emergències aquell matí. Li va donar el CD i va seure.
La Jeanette, que tot just acabava de despertar-se de la becaina, es va fregar els ulls.
—Has parlat amb els qui han trobat el cos?
—Sí, és clar. Eren dos col·legues. Segons el seu informe, han arribat al lloc dues hores després de la trucada. Hi ha hagut un embolic amb l’adreça, els del servei d’emergències l’havien entès malament.
La Jeanette va treure el CD de la funda i el va ficar a l’ordinador.
La conversa durava vint segons.
—Aquí el 112, digui’m.
Se sentia espetarregar, però cap veu.
—Hola, això és el 112, digui’m.
La telefonista esperava una resposta, i ara se sentia una respiració forçada.
—Només vull dir-li que hi ha un paio mort a Thorildsplan, al parterre.
L’home tenia la veu pastosa. Torrat o drogat, va pensar la Jeanette.
—Com es diu, vostè? —va preguntar la telefonista.
—Tant li fot. M’ha entès o què?
—Diu que hi ha algú dormint a Bolidenplan?
L’home semblava emprenyat.
—Un mort, al parterre, vora l’entrada del metro.
Silenci.
Tot seguit, només la telefonista, vacil·lant:
—Hola?
La Jeanette va arrufar les celles.
—No cal ser Einstein per saber que han fet la trucada pels voltants del metro, oi?
—Sí, però… Si almenys…
—Si almenys, què?
La Jeanette va notar el to irritat de la seva pròpia veu: havia tingut l’esperança que aquella gravació pogués aportar algunes respostes, que li donés alguna cosa per dur al comissari en cap i al fiscal.
—Perdona —va fer, però en Hurtig es va limitar a arronsar les espatlles.
—Ens hi posarem demà —va dir. Es va aixecar i es va dirigir a la porta—. Val més que vagis amb l’Åke i en Johan.
Ella li va donar les gràcies amb un somriure.
—Bona nit i fins demà.
Quan en Hurtig va tancar la porta, la Jeanette va marcar el número del seu superior jeràrquic, el comissari en cap Dennis Billing.
El cap de la secció d’investigació va contestar després del quart senyal sonor.
La Jeanette el va posar al corrent: el nen momificat, la trucada anònima i els darrers esdeveniments de la tarda i el vespre.
Dit d’una altra manera, no tenia res de consistent.
—A veure què traiem del porta a porta i de les conclusions de l’Ivo Andric. En Hurtig es posarà en contacte amb els col·legues de la secció de violència, la rutina, vaja.
—Hem de resoldre aquest cas com més aviat millor, suposo que te n’adones. Tant per a tu com per a mi.
Per molt que fos el seu cap, a la Jeanette no li agradava gens haver de suportar la seva actitud condescendent, que, ella n’era conscient, provenia del fet que fos una dona.
En Dennis Billing era un dels qui s’havien oposat a la seva promoció al grau de comissari. Amb el suport extraoficial del fiscal Von Kwist, havia apostat per un altre nom un home, és clar.
Malgrat aquella oposició declarada, l’havien promocionat a ella, però l’hostilitat inicial havia marcat les seves relacions des d’aleshores.
—Per descomptat, faré tot el que calgui. Et trucaré demà, quan sapiguem més coses.
En Dennis Billing es va escurar la gola.
—Per cert, et volia parlar d’una altra cosa, ja que hi som.
—Ah, sí?
—Sí, de fet és confidencial, però sempre puc saltar-me les regles: necessitaré el teu equip.
—No, impossible. Que no ho veus, que no pot ser?
—Des de demà al vespre i durant vint-i-quatre hores. Després te’ls tornaré. Tot i aquesta nova situació, és indispensable, em sap greu.
La Jeanette se sentia impotent, estava massa cansada per oposar-s’hi.
En Dennis Billing va continuar:
—En Mikkelsen necessita reforços. Demà passat ha d’investigar uns quants sospitosos de tràfic de pornografia infantil i necessita ajut. Ja n’he parlat amb en Hurtig, l’Åhlund i l’Schwarz. Demà treballaran com sempre i després s’uniran a en Mikkelsen. Doncs au, ja n’estàs al corrent.
La Jeanette va comprendre que no tenia res a afegir.
Que no li demanaven l’opinió.
Van penjar tots dos.
A dos quarts de deu va sortir de comissaria i es va encaminar al metro. Un cop a Fridhemsplan, va alçar els ulls cap al gratacel del diari Dagens Nyheter i es va dir que la persona a qui buscava podia ser molt a prop.
Quina mena de persona era capaç de fer el que havia vist?
Va baixar a Sockenplan i va continuar a peu. Just quan veia les parets grogues de casa seva, va notar una gota de pluja que se li estavellava al front.