Persona
Gamla stan
Pàgina 95 de 103
GAMLA STAN
Per primera vegada des que és al seu nou país, en Gao Lian, de Wuhan, camina sol per Estocolm. Des de l’apartament de Borgmästargatan, baixa els graons relliscosos de l’escala de pedra cap a la prolongació de Klippgatan, deixant a l’esquena l’església de Sofia. Creua Folkungagatan i agafa les escales que pugen a l’hospici d’Ersta.
Un cop a Fjällgatan, s’asseu en un banc i contempla la vista sobre Estocolm. Al fons hi ha grans ferris amarrats i una mica més enllà de la badia petits velers es balancegen en la mar agitada. A l’esquerra veu la ciutat vella i el castell.
Les orenetes que baixen en picat tot piulant, a la cacera d’insectes, són les mateixes que vivien al sostre de casa seva, a Wuhan.
L’aire també és el mateix, tot i que més net.
Continua baixant fins a Slussen, des d’on arriba a la ciutat vella creuant el pont. Escolta amb curiositat aquesta llengua estranya. Té la impressió que la gent parla cantant. Aquesta nova llengua li sembla amable, com si estigués feta per a la bella poesia. Es pregunta com deu sonar quan la gent s’enfada.
Camina durant hores pel laberint de carrers i carrerons, i aviat comença a orientar-se i a saber anar on vol. Quan cau el dia, ja ha memoritzat un mapa molt clar d’aquesta petita ciutat que hi ha entre els ponts. Hi tornarà i, més endavant, aquest serà el seu punt de partida quan vagi a explorar nous barris.
Torna per Götgatan fins a la cruïlla amb Skånegatan, on tomba a l’esquerra per anar de dret a l’apartament.
Troba la dona rossa a l’habitació fosca coberta d’hule. És a terra. En mirar-la als ulls, veu que ha marxat ben lluny. S’inclina per besar-li els peus i després es despulla.
Abans d’estirar-se al seu costat, plega amb cura la seva roba com ella li ha ensenyat a fer tantes vegades. Tanca els ulls i espera que l’àngel li doni instruccions.