Persona
Tvålpalatset
Pàgina 19 de 103
TVÅLPALATSET
Al final de la jornada, mentre la Sofia Zetterlund es disposava a tornar a casa, li va sonar el telèfon.
—Bon dia. Sóc la Rose-Marie Bjöörn, dels serveis socials de Hässelby. Té un moment?
La Sofia va veure al rellotge que eren dos quarts de cinc. No tenia ganes de parlar, però va acceptar, si no era gaire llarg.
—No, no s’amoïni. —La dona semblava amable—. Només volia saber si és correcta la informació que vostè té experiència en nens traumatitzats per la guerra.
La Sofia es va escurar la gola.
—Sí, és correcta. Què vol saber?
—Doncs bé, resulta que tenim una família, aquí a Hässelby, que té un fill que necessitaria trobar-se amb algú que pugui comprendre millor el que va viure. Vaig sentir a parlar de vostè per casualitat, i m’he dit que em convindria posar-m’hi en contacte.
La Sofia va notar un cert cansament. Penjar el telèfon, allò és el que hauria volgut fer.
—De fet, tinc una agenda força complicada. Quants anys té?
—Setze, es diu Samuel. Samuel Bai. De Sierra Leone.
La Sofia va avaluar en un instant els pros i els contres.
Quina coincidència més curiosa, es va dir. Feia uns quants anys que no pensava en Sierra Leone i ara de cop i volta dues propostes seguides relacionades amb aquell país.
—Miraré de trobar un forat —va dir, finalment—. És urgent?
Van acordar una visita per fer una primera avaluació al cap d’una setmana, després l’assistenta social va prometre a la Sofia que li enviaria un informe sobre el nen, i van penjar.
Abans de sortir de la consulta, es va posar un parell de sabates vermelles Jimmy Choo, conscient que el taló pelat li començaria a sagnar abans fins i tot d’arribar a l’ascensor.