Persona
Vita Bergen
Pàgina 96 de 103
VITA BERGEN
La Sofia Zetterlund encara té els cabells mullats quan sona el telèfon.
—Victoria Bergman? —pregunta una veu desconeguda.
—Qui parla? —contesta ella amb desconfiança fingida, tot i que no tenia cap dubte que li trucarien tard o d’hora.
—Policia local de Värmdö, pregunto per la Victoria Bergman. És vostè?
—Sí, sóc jo. Què passa? —Fa veure que està nerviosa; s’imagina com es posen les persones si els truca la policia al vespre, tard.
—És la filla de Bengt i Birgitta Bergman, de Grisslinge, al municipi de Värmdö?
—Sí, sóc jo… Què passa? Ha passat alguna cosa? —Fa veu d’alarma i, de fet, està inquieta de debò. Com si hagués sortit d’ella mateixa i no sabés el que ha passat.
—Em dic Göran Andersson. He mirat de posar-me en contacte amb vostè, però no he trobat cap adreça.
—Que estrany. Sobre què és?
—Tinc el penós deure de fer-li saber que els seus pares són, molt probablement, morts. La casa s’ha cremat del tot aquesta nit i suposem que els cossos que hem trobat són els seus.
—Però… —quequeja ella.
—Em sap molt de greu haver-l’hi de dir d’aquesta manera, però vostè encara consta amb domicili a casa dels seus pares i aquest número me l’ha donat l’advocat d’ells…
—Què vol dir, morts? —La Victoria alça la veu—. Però si hi he parlat fa poc, i el pare m’ha dit que baixaven a la sauna.
—Sí, ja és això. Els hem trobat a la sauna. D’acord amb les primeres comprovacions, l’incendi ha començat al soterrani: segons una hipòtesi molt versemblant, s’ha incendiat l’estufa i, per raons que encara no sabem, ells no han pogut sortir. Potser s’ha encallat la porta, però de moment només són conjectures. Ho aclarirem amb la investigació. En tot cas, és un accident ben tràgic.
Un accident. Si creuen que ha estat un accident, és que probablement no han trobat el tauló que bloquejava la porta. Tenia raó de pensar que es cremaria abans que poguessin apagar l’incendi.
—Entenc que potser necessitarà parlar amb algú. Li donaré el número d’un psicòleg de guàrdia perquè pugui adreçar-s’hi.
—No, no cal —contesta ella—. Jo mateixa sóc psicòloga i tinc els meus contactes. Però gràcies per haver-hi pensat.
—Ah, bé, d’acord. Li tornarem a trucar demà quan sapiguem més coses. Begui alguna cosa forta i truqui a un amic. Em sap greu de debò haver-l’hi hagut de comunicar d’aquesta manera.
—Gràcies —va dir la Sofia Zetterlund abans de penjar.
Ja està, pensa. Li fan mal els peus, però se sent ben viva.
Ara no queda res.
Per fi veu la llum al final del túnel.