Persona
Pont central
Pàgina 25 de 103
PONT CENTRAL
El trànsit s’havia fet fluid i, mentre aparcava, la Jeanette va veure que el rellotge a l’entrada de l’estació central marcava tres quarts menys cinc de deu. Va baixar del cotxe i va tancar. En Hurtig era a prop d’un quiosc de menjar, amb dues salsitxes a la mà. En veure la Jeanette, va somriure, quasi avergonyit. Com si hagués fet res de prohibit.
—Això és el teu sopar? —va fer la Jeanette, assenyalant amb el cap les enormes salsitxes.
—Té, agafa’n una.
—Has vist si n’hi ha algun? —va preguntar ella amb un gest cap al pont central, mentre acceptava l’oferiment.
—Quan arribava he vist un dels cotxes de l’oficina de joventut. Anem a xerrar-hi una mica.
Es va eixugar amb un mocador una mica d’amanida de gambes que se li havia enganxat a la galta.
Van passar per davant de l’entrada del pàrquing situat sota l’enllaç de l’autovia de Klarastrand, deixant a l’esquerra la plaça Tegelbacken i l’hotel Sheraton. Dos mons en una superfície més petita que un camp de futbol, va pensar la Jeanette en veure un grup d’individus dins la fosca, arrambats a un dels pilars de formigó gris.
Una vintena de joves, alguns encara nens, s’amuntegaven al voltant d’una camioneta amb el logo de l’oficina de joventut.
En veure els nouvinguts, uns quants nens van retrocedir i van desaparèixer sota el pont.
Els dos voluntaris no van poder donar-los més informació. Els nens anaven i venien i, per molt que ells hi fossin presents quasi cada vespre, ben pocs se’ls obrien. Els rostres anònims s’anaven succeint. N’hi havia que tornaven cap allà d’on havien vingut, d’altres marxaven a tercers països i una part gens menyspreable morien.
Era un fet.
Sobredosis i suïcidis.
Els diners, o més ben dit la manca de diners, eren un problema comú a tots aquells joves, i un dels voluntaris els va dir que de tant en tant alguns restaurants donaven feina de fregaplats als nens.
Per una jornada sencera de treball, dotze hores, rebien un àpat calent i cent corones. La Jeanette no va quedar gens sorpresa de saber que alguns també oferien serveis sexuals.
Una noia d’uns quinze anys es va arriscar a acostar-se per demanar-los qui eren. Va somriure, i la Jeanette es va fixar que li faltaven unes quantes dents.
La Jeanette va rumiar abans de contestar. Mentir sobre el que els havia dut allà no era bona idea. Per guanyar-se la confiança de la noia, valia més dir la veritat.
—Em dic Jeanette i sóc policia —va començar—. Aquest és el meu company Jens.
En Hurtig va somriure i li va allargar la mà per saludar-la.
—Ah, sí, i què volen? —La noia va mirar la Jeanette directament als ulls, sense fer cas del gest d’en Hurtig.
La Jeanette li va explicar la mort del vailet i li va dir que necessitaven ajut per identificar-lo. Li va ensenyar un retrat que havien fet fer a un dibuixant de la policia.
La noia, que es deia Aatifa, va dir que tenia per costum vagarejar per la banda de l’estació central. Els seus pares havien fugit d’Eritrea i no tenien feina. Amb ells i els seus sis germans i germanes, compartien un pis amb tres habitacions a Huvudsta.
Ni l’Aatifa ni cap dels seus amics van reconèixer el mort. Ningú no en sabia res. Al cap de dues hores, la Jeanette i en Hurtig ho van deixar córrer i van tornar cap al pàrquing.
—Petits adults. —En Hurtig va remenar el cap mentre treia les claus del cotxe—. Però són nens, collons! Haurien d’estar jugant, construint cabanes!
La Jeanette va notar que en Hurtig estava afectat.
—Sí, i poden desaparèixer sense que ningú no se n’adoni.
Va passar una ambulància amb els llums encesos però sense sirena. A Tegelbacken, va tombar a l’esquerra i va desaparèixer dins del túnel de Klara.
La Jeanette es va estremir, presa d’un sentiment de tristesa i desolació, i es va ajustar la jaqueta al cos.
L’Åke roncava al sofà. El va tapar amb una manta abans de pujar al dormitori i ficar-se despullada sota la funda nòrdica. Va apagar el llum i es va quedar estirada en la fosca sense tancar els ulls.
Sentia bufar el vent a la finestra, el frec de les fulles dels arbres i el xiulet llunyà de l’autopista.
Estava trista.
No volia dormir.
Volia entendre-ho.