Persona
Institut de medicina legal
Pàgina 34 de 103
INSTITUT DE MEDICINA LEGAL
L’Ivo Andric va obrir la cremallera del sac mortuori de plàstic gris. La pudor espantosa li picava al nas. Després de tant de temps dins de l’aigua, els greixos corporals s’havien convertit en una mena de màstic que feia una olor rància. El cos, que havia passat almenys tres setmanes als canyissars a la riba de l’illa de Svartsjö, estava en molt mal estat.
La pell de les mans i dels peus havia absorbit tanta aigua que s’havia separat de la carn, com uns guants o uns mitjons. Les puntes dels dits encara estaven intactes, de manera que n’havien pogut prendre les empremtes digitals.
Després d’un temps dins de l’aigua, els cossos adoptaven una posició característica, cap, braços i cames cap avall, tors i esquena elevats, cames plegades a l’altura dels malucs. La putrefacció, llavors, començava pel cap, ja que s’hi acumulava molta sang.
Als pulmons del nen no hi havia prou líquid que indiqués que s’havia ofegat: el més versemblant era que ja fos mort quan l’havien tirat a l’aigua.
Al cap de poques hores, les mosques havien atacat el cos. L’Ivo Andric podia veure petits grans grocs i ataronjats vora les comissures dels llavis i al voltant de la boca i del nas. Eren els ous que, al cap de pocs dies, es transformarien en larves o cucs de gran mobilitat, que s’introduirien profundament a les mucoses per alimentar-se’n. Poques setmanes més tard es formarien pupes que donarien lloc a una nova generació de mosques. Una vegada, l’Ivo Andric havia vist un cos completament recobert d’una espessa capa de cucs groguencs que bullien d’activitat.
També era força habitual que els cossos exposats a l’aigua mostressin senyals que els havien atacat els peixos. Era el cas.
S’havien menjat en part els ulls de la criatura, i a les mandíbules i la barbeta s’hi veien grans hematomes.
També faltaven els òrgans sexuals del nen. L’Ivo Andric es va fixar que li havien practicat l’ablació amb la mateixa precisió que la vegada anterior.
Va engrapar el cos per tombar-lo de cap per avall i examinar-li l’esquena. El cadàver era tou i flonjo, va parar atenció a no fer-lo més malbé del necessari.
Va fixar-se que hi havia hemorràgies subcutànies longilínies, cosa que demostrava que a aquell nen també l’havien fuetejat.
No seria cap sorpresa que el cos també estigués farcit de xilocaïna amb adrenalina. Tant de bo el laboratori pogués analitzar les mostres ben aviat.