Persona
Institut de medicina legal
Pàgina 51 de 103
INSTITUT DE MEDICINA LEGAL
Passada la mitjanit van portar el cadàver a la sala d’autòpsies i l’Ivo Andric es va adonar que necessitaria ajuda. A l’escenari del crim ja havia quedat convençut que era obra d’un especialista.
Es donava el cas que un dels homes que s’encarregava de la neteja nocturna a l’Institut de Medicina Legal era un ucraïnès que havia fet estudis de medicina a la universitat de Khàrkiv. En veure arribar el cos, de seguida havia dit que li recordava Lenin. L’Ivo Andric li va demanar que s’expliqués una mica més. L’home de fer feines recordava haver llegit en algun lloc que un tal professor Vorobyov havia estat l’encarregat d’embalsamar el cos de Lenin, als anys vint.
L’Ivo Andric va entrar al seu despatx, va connectar l’ordinador portàtil a internet i va fer una cerca.
Una setmana després de la mort, el cos de Lenin havia començat a mostrar senyals de putrefacció. La pell començava a esgrogueir-se i enfosquir-se, apareixien taques i una mena de floridures. Efectivament, havien encomanat a Vorobyov, professor a l’institut d’anatomia de la universitat de Khàrkiv, la tasca d’intentar conservar el cos.
Fascinat, l’Ivo Andric va llegir com s’hi havia posat. D’entrada li havien extret les vísceres, després havien netejat el cos amb àcid acètic abans d’injectar formol a les mucoses. Al cap d’uns quants dies de feina intensa, havien submergit Lenin en un recipient de vidre que contenia una solució de diversos productes químics, entre els quals glicerina i acetat de calci.
L’Ivo Andric va tornar a la sala d’autòpsies i va constatar de seguida que qui fos que havia embalsamat el nen també podia haver consultat les notes de Vorobyov. La seva primera hipòtesi, segons la qual es tractava d’una feina d’especialista, potser era una mica precipitada.
Avui dia, n’hi havia prou tenint accés a internet.
Com que es podia suposar que era obra de la mateixa persona que en els casos precedents, que disposava de grans quantitats d’anestèsics, tampoc no li devia haver costat gaire aconseguir els productes químics necessaris per a un embalsamament.
El nen tenia entre dotze i quinze anys. Les ferides eren idèntiques a les dels altres dos vailets. Un centenar de blaus, picades d’agulla i llagues a l’esquena. Tal com esperava, li havien extirpat els genitals. Altre cop amb un instrument molt esmolat i amb la mateixa precisió.
L’Ivo Andric va decidir agafar un motlle de guix de la dentadura, miraculosament intacta, i enviar-lo a un odontòleg perquè la identifiqués.
Ja eren dos quarts de tres de la matinada: va dubtar si trucar a la Jeanette Kihlberg o no per explicar-li el que havia trobat. Al capdavall, ella havia insistit. Hi havia algú al carrer que ja anava pel tercer assassinat i probablement no es quedaria allà.
Mentre marcava el número va començar a tenir fred.