Persona
Gamla Enskede
Pàgina 52 de 103
GAMLA ENSKEDE
Després de la conversa amb l’Ivo Andric, la Jeanette Kihlberg no podia dormir. Els roncs de l’Åke no ajudaven gens, però ella sabia com aturar-los: li va donar un copet al colze i ell es va posar de costat, remugant.
A dos quarts de cinc, ja en tenia prou de regirar-se al llit sense dormir. Va anar a la cuina sense fer soroll i es va fer un cafè.
Mentre la cafetera borbollejava, va baixar al soterrani per posar una rentadora. Es va preparar unes quantes torrades, va agafar la tassa de cafè i va sortir al jardí.
Abans de seure, va agafar els diaris de la bústia que hi havia al final del caminet de grava.
Evidentment, el nen de Danvikstull era el protagonista dels titulars. N’hi havia per sentir-se perseguida i tot.
A l’altra banda del carrer, algú havia deixat un carretó abandonat prop de la bústia del veí.
Enlluernada pel sol del matí a través de la bardissa, es va protegir els ulls amb la mà per veure què passava.
Un moviment entre els arbustos. Un home jove tornava a corre-cuita cap al carrer cordant-se els pantalons: era ben clar que acabava d’orinar a la seva tanca.
Va agafar el carretó i en va pescar un diari que va ficar a la bústia del veí. Després va continuar cap a la casa següent.
Un carretó, va pensar la Jeanette. Allò li donava una idea.