Persona
Gamla Enskede
Pàgina 99 de 103
GAMLA ENSKEDE
La Jeanette està molt contenta quan penja el telèfon. La Sofia només es trobava malament i no tenia forces per agafar el telèfon. No hi havia motius per inquietar-se.
Aquella sortida a Gröna Lund li permet, per fi, donar una sorpresa a en Johan i alhora veure la Sofia.
Ara que fa vacances, descansarà una mica i després ja pensarà en el futur. La casa és massa gran per a ella i en Johan: ha pensat proposar a l’Åke de vendre-la. Pensa en el gran apartament de la Sofia a Söder, i vol trobar alguna cosa per l’estil. Espera que en Johan no sigui gaire reticent a la idea de mudar-se al centre. El timbre interromp les seves reflexions. Va a obrir.
A la porta hi ha un policia d’uniforme a qui no havia vist mai abans.
—Bon dia, em dic Göran —diu ell mentre li allarga la mà—. És la Jeanette Kihlberg, vostè?
—Göran? De què es tracta?
—Andersson —puntualitza ell—. Göran Andersson, de la policia de Värmdö.
—Molt bé, què puc fer per vostè?
—Doncs miri, resulta que… —S’escura la gola—. Jo estic a Värmdö i ara fa uns quants dies hi va haver un incendi important, allà. Van morir dues persones en el que semblava un accident. Sí, eren a la sauna i…
—I…?
—Doncs bé, es tracta d’una parella, Bengt i Birgitta Bergman, i el que en un primer moment semblava un accident, ara fa pinta de ser més complicat.
La Jeanette s’excusa i el fa passar.
—Anem a la cuina. Un cafè?
—No, només m’hi estaré un moment.
—Bé, doncs digui’m… Què el porta per aquí?
La Jeanette va cap a la cuina i el policia la segueix.
—He fet unes quantes comprovacions i de seguida he vist que vostè va interrogar en Bengt Bergman sobre un cas de violació.
La Jeanette fa que sí amb el cap.
—Sí, exactament. Però no en vam treure res. Va sortir lliure.
—Sí… I ara és mort. Llavors…, quan vaig trucar a la seva filla per dir-li el que havia passat, ella va reaccionar… Com l’hi diria?
—D’una manera estranya? —La Jeanette recorda la seva conversa amb la Victoria Bergman.
—No, més aviat amb indiferència.
—Perdoni, Göran —la Jeanette comença a impacientar-se—, però, per què ha vingut a veure’m?
En Göran Andersson s’inclina per damunt de la taula i somriu.
—No existeix, ella.
—Qui és que no existeix? —La Jeanette té una sensació desagradable.
—Alguna cosa em va intrigar d’aquesta dona, de manera que l’he investigat.
—I què ha trobat?
—Res. Zero. Ni un document tan sols, ni compte bancari. Res. No hi ha cap rastre de la Victoria Bergman des de fa més de vint anys.