Persona
Vita Bergen
Pàgina 85 de 103
VITA BERGEN
La Jeanette encén un cigarret. Però qui és, en realitat, la Sofia Zetterlund? Propera i alhora enigmàtica. Una presència insòlita i, de sobte, tot d’una, algú altre.
Potser és això el que la fascina: és sorprenent, imprevisible.
I què me’n dius de la seva veu, que de vegades canvia de to?
Després que la Sofia tanqui la porta del bany, la Jeanette s’aixeca i s’acosta a la biblioteca. Ets el que llegeixes, es diu. És un tòpic, és clar, però tot i així té curiositat i mira els lloms dels llibres amb interès.
Molts volums gruixuts sobre psicologia, diagnosi psicoanalítica i el desenvolupament cognitiu dels infants. Molta filosofia, sociologia, biografies i literatura. Suspiria de profundis, Les 120 jornades de Sodoma, La traïció de l’home modern, costat per costat amb les novel·les policíaques de Jan Guillou i la trilogia policíaca de Stieg Larsson.
A la punta esquerra de la biblioteca, un llibre que li crida l’atenció: A Long Way Gone, Memoirs of a Boy Soldier.[023] Quan el treu del prestatge es fixa en una petita balda al muntant del moble. Quin sistema de bloqueig més curiós per a una biblioteca, pensa en el moment que torna la Sofia.
—Tant pesa la biblioteca, que l’has d’enganxar a la paret? —diu la Jeanette, somrient, mentre passa els dits per la balda.
—Sí, de fet una vegada que el veí clavava un quadre, va caure, imagina’t. —La Sofia riu—. Només és una mesura de precaució.
La Jeanette la mira fixament. Troba que riu d’una manera una mica forçada.
—I ara que en parlem, t’agrada Stig Larsson? —diu la Sofia.
—Quin dels dos? L’Stig o l’Stieg? El dolent o el simpàtic?
La Jeanette es posa a riure i li ensenya la coberta. Any Nou, del poeta Stig Larsson.
—El dolent, suposo. Veig que també tens dos exemplars del Manifest de l’organització per a l’extermini dels homes de la Valerie Solanas.
—Sí, llavors era jove i estava enfurismada. Ara el trobo divertit de debò. El que de jove em prenia tan seriosament ara em fa riure.
La Jeanette deixa el llibre al seu lloc.
—El títol en anglès, SCUM, Society for Cutting Up Men, s’hauria pogut traduir per Associació per Castrar els Homes, o alguna cosa així. No en sóc tan fanàtica com tu, tot i que també el vaig llegir. Era jove, suposo que adolescent. Però què hi trobes de divertit, en aquest llibre?
—És radical, i és aquesta radicalitat el que trobo divertit. És un text d’odi tan rigorós quan es tracta de tallar a trossets totes les parts dolentes dels homes que acaben convertint-se en criatures ridícules fins al punt de fer riure. Quan el vaig llegir per primera vegada, tenia deu anys, i m’hi vaig posar a fons. M’ho vaig empassar tot al peu de la lletra. Ara, tant els detalls com el llibre en el seu conjunt, em fan riure, i és molt millor.
La Jeanette es va acabar la seva copa.
—Deu anys, dius? A mi, a aquella edat, el romàntic del meu pare em va obligar a llegir El senyor dels anells. Però quina mena d’educació et van donar a tu perquè llegissis aquesta mena de llibres de tan petita?
—Va ser per iniciativa pròpia.
La Sofia calla i respira fondo.
La Jeanette veu que la Sofia està trasbalsada i li pregunta què li passa.
—Aquell llibre, el que tenies a les mans quan he entrat —contesta ella—. Em va fer una impressió molt forta.
—Aquest, vols dir? —La Jeanette treu el llibre del nen soldat i mira la coberta. Un vailet amb un fusell a les espatlles.
—Sí, aquest mateix. En Samuel Bai va ser nen soldat a Sierra Leone. L’autor del llibre té un nom quasi igual. Ishmael Beah. Em van demanar que fes una avaluació del text, però no vaig ser prou valenta per acceptar-ho.
La Jeanette es mira la contracoberta.
—Llegeix en veu alta —diu la Sofia—. El passatge subratllat a la pàgina 276.
La Jeanette obre el llibre i llegeix.
—«Hi havia una vegada un caçador que va anar a la jungla a matar un mico. Va arribar fins molt a prop, es va amagar rere un arbre, va preparar l’escopeta i va apuntar. En l’instant en què anava a prémer el gallet, el mico li va dir: “Si em mates, la teva mare es morirà, i si hi renuncies, és el teu pare qui es morirà”. El mico va seure tan tranquil i es va posar a menjar tot gratant-se amb gran satisfacció. Què faríeu, si fóssiu a la pell del caçador?».
La Jeanette deixa el llibre i dirigeix la mirada cap a la Sofia.
—Jo renunciaria —va dir la Sofia.