Persona
Skanstull
Pàgina 93 de 103
SKANSTULL
Just abans del pont de Johanneshov, la Jeanette Kihlberg veu que el gran rellotge esfèric de Skanstull marca les nou i vint, i decideix tornar a trucar a la Sofia.
Marca el número i, en el moment que es posa el telèfon a l’orella, sent les sirenes dels bombers i afluixa la marxa.
El telèfon sona, però no contesta ningú.
Passa el primer camió de bombers. Continua sense despenjar.
Si us plau, agafa’l, prega en veu baixa. Necessito veure’t.
Passa l’últim vehicle, la circulació torna a la normalitat. La Jeanette penja després de deu senyals.
Li agradaria ser en un altre lloc en una altra vida, i pensa en un documental que va veure d’un home que, un bon dia, n’havia tingut prou.
En comptes d’anar a la feina a l’hospital de Copenhaguen, com sempre, havia girat cua, després havia viatjat en bicicleta fins al sud de França deixant la dona i els fills a Dinamarca per refer la seva vida com a ferrer en un poblet de muntanya. Quan l’equip del documental va anar a entrevistar-lo, va declarar que no volia tornar a sentir a parlar de la seva vida anterior. Va engegar tothom a dida.
La Jeanette es va dir que ella podria fer el mateix. Deixar-ho tot en mans de l’Åke.
L’única complicació seria en Johan, però sempre podria anar a trobar-la més endavant. Ella sempre porta el passaport a sobre i, en el fons, res no li impediria anar-se’n. Llavors, curiosament, l’angoixa minva, com si el fet de saber que no és una presonera reduís el seu desig d’alliberar-se.
La ràdio interromp la programació musical per avisar els habitants de Grisslinge del violent incendi d’una casa i recomanar-los tapar amb rivets les finestres de les cases.
La Jeanette continua conduint sense rumb.
En caiguda lliure.