Messi
Tercera part: 2011 » 4
Pàgina 16 de 19
4
Cada vegada que Leo Messi aterra a l’Argentina, el seu segon germà va a rebre’l. El seu entorn sap que és la persona que el fa riure. El segon germà de Messi no té les responsabilitats del gran, que és el cuiner i el coordinador de la seva seguretat. No és el consentit de la família, com la seva germana María Sol, que vol ser com Leo Messi però al món del teatre. Quan va jugar el Mundial Juvenil als Països Baixos, la Pulga va demanar al seu representant que pagués un bitllet d’avió més i de primera classe: Matías Messi és el seu còmplice. Va voler estar amb ell quan va viatjar a Buenos Aires abans de marxar a Alemanya i al mundial de futbol. El 10 va reservar una habitació doble a l’hotel i així va poder estar amb el seu germà. Un dia Matías Messi li va demanar que fos el padrí del seu primer fill. Avui el futbolista porta una foto del seu fillol al telèfon mòbil. El segon germà porta la imatge de Messi tatuada al braç esquerre. Cada vegada que finalitza un partit important, Messi li dóna les botes i la samarreta. A casa seva, a Rosario, el segon Messi ha creat un museu familiar de pilotes, samarretes, botes i fotos. És un fetitxista fraternal.
Pràcticament mai no se’l veu a la premsa i per això la seva cara és desconeguda per a l’opinió pública. Matías Messi fa olor de colònia, porta bermudes i aquesta nit està al mateix lloc on la policia el va detenir fa dos anys per portar un revòlver a la cintura: la cantonada de l’avinguda Uriburu i el carrer Primero de Mayo, a Las Heras, a mig carrer de la casa dels seus avis. El revòlver, calibre 32, tenia cinc bales al tambor. La notícia no hagués tingut més transcendència si no fos perquè ell porta el cognom Messi. Al millor futbolista del món se li exigeix una vida exemplar i Matías va continuar freqüentant el costat més marginal del barri on es va criar. Té set causes penals, dues d’elles per agredir dones. Unes altres per baralles al carrer i accidents de trànsit. A casa seva li diuen «El Rebelde». En una família en la qual tots són aficionats al futbol i seguidors del Newell’s, Matías Messi va ser el primer dels germans que va decidir no ser futbolista. Es va fer seguidor del Rosario Central.
Avui Matías Messi mata el temps en una cantonada de Las Heras. Es guanya la vida ajudant el seu pare a administrar la fortuna del seu germà i amb un bar que la Pulga va comprar al costat del riu Paraná. Cada vegada que torna aquí, el 10 intenta estar amb el seu còmplice. Tornar a Rosario significa essencialment el mateix que per a qualsevol immigrant: tornar a les alegries i als problemes del passat. Però Matías Messi no només ha creat un museu amb objectes personals del seu germà: és el guardià d’un món que la Pulga ja no freqüenta. I ara em vigila.
—Què busques? —em diu.
Encreua els braços i aixeca la barbeta. Als lòbuls de l’orella, hi porta unes arracades platejades de fantasia.
—He pensat que havies robat els meus avis.
—He parlat amb ells i no m’han dit pas que els hagin robat —li dic.
—Ells no se n’adonen —diu el nét—. Però cada dia hi ha algú que paga amb bitllets falsos.
Les finestres de la casa, que són les de la fleca, estaven obertes i a l’interior s’hi podia veure l’avi mirant la televisió, inclinat sobre un plat de menjar. Feia olor de sopa i l’ambient estava en penombra. És el paisatge on la Pulga s’hagués quedat si no arriba a ser pel club que li va pagar el seu tractament hormonal i li va permetre créixer. Quan Messi va marxar per primer cop a Espanya, Matías se’n va anar a viure amb ell i tota la seva família.
—La meva germana i jo volíem tornar —em diu—. Els meus germans preferien quedar-s’hi. Ells són més semblants al meu pare: donen més importància a les coses que jo.
Matías Messi va tornar de Barcelona al cap de quatre mesos.
Avui creu que va cometre un error.
—Quan vaig tornar i el meu germà es va quedar allà, vaig sentir que l’havia abandonat.
Se senten gossos que borden.
—Mai no vaig pensar que Leo arribaria tan lluny en tan poc temps —admet—. De vegades amb la meva mare ens lamentem d’haver-lo deixat.
Al germà se li trenca la veu.
—Té molt bons sentiments —em va dir Fabián Soldini parlant d’ell—. Leo l’adora per la seva situació.
L’exagent del 10 va viure la intimitat de la família durant els primers cinc anys a Barcelona.
La situació que explica Soldini coincideix amb els comentaris d’algunes persones a Rosario.
Diuen que Matías Messi es addicte a les drogues.
Els personatges públics tenen germans difícils. Un germà de Bill Clinton va ser un criminal convicte per problemes amb la cocaïna, i va rebre l’absolució presidencial. El de Carlos Salinas de Gortari, l’expresident de Mèxic, va ser acusat d’homicidi i va romandre en una presó que el seu germà havia ordenat construir. Un germà d’Elton John viu oblidat en un humil cobert. Els arbres genealògics són pròdigs en escàndols, però mai no superen la popularitat dels genis de la família.
Leo Messi mai no va abandonar el seu germà.
«Tinc unes ganes boges de veure el meu nebodet —diu un correu electrònic que Messi va enviar Soldini quan feia tres anys que era a Barcelona—. A aquesta edat són uns personatges i m’encanta estar amb ells».
En aquell moment, el seu nebot Tomás Messi tenia dos anys.
El viatge a Espanya significava molt més que l’inici d’una carrera professional per a la Pulga i pagar-se el tractament per créixer.
—Hi havia diverses il·lusions fent voltes —em va dir un dia per telèfon el seu pare, Jorge Messi—. La idea era ajudar Lionel i també millorar la nostra vida.
La família completa va volar a Barcelona l’1 de febrer de 2001. A l’aeroport, diu Soldini, els pares de Messi se li van apropar.
«Tota la vida t’estarem agraïts —recorda que li van dir—. No per Leo, sinó per Matías, per treure’l d’aquell lloc».
En la incertesa dels primers temps al Barça, Lionel Messi desafiava la família a creure en ell. Al segon germà li costava imaginar que trobaria alguna cosa millor que el que deixava a Rosario. Sortia amb Roxana Vallejos, la veïna del barri que ara és la seva dona i mare del fillol de la Pulga. Diego Vallejos, el seu germà i amic del futbolista, va mirar a una altra banda quan li vaig esmentar el seu cunyat.
—Jo gairebé no tinc tracte amb Matías —em va dir Vallejos—. Tinc por de dir res que pugui molestar la família. Prefereixo no parlar.
Quan el va detenir la policia per portar una arma de foc, el nom de Matías Messi va sortir en un titular de lletres enormes al diari La Capital. L’endemà, el seu pare va trucar al periodista que havia signat l’article i van quedar en un bar.
—El pare estava desconcertat —em va dir una tarda, a Rosario, Hernán Lascano.
Va ser el primer a publicar la vida íntima de la família a les pàgines del diari més important de la ciutat. Lascano esperava que el pare de Messi s’enfadés. Però Jorge Messi només volia demanar-li un favor: que abans de publicar més coses parlés amb ell per conèixer el problema del seu fill. No volia desmentir res, només volia assegurar-se que Lascano conegués perfectament la història.
Aquella nit, al barri de Las Heras, Matías Messi explica més coses.
—Jo estava boig —diu en veu alta—. Et tornes una mica boig perquè el veus a tot arreu.
A la seva esquerra apareixen dos homes. Un té el cabell blanc i l’altre porta el cap afaitat pels costats. Sembla un skinhead.
—Encara avui no m’hi acostumo —continua como si estiguéssim sols—. Leo surt a la tele i jo no passo de llarg. M’aturo i el miro, mil vegades el miro.
—Tu jugaves a futbol, per què ho vas deixar?
—Per gandul —diu Messi.
El dels cabells blancs i l’skinhead el miren des d’una cantonada.
—Leo havia de jugar a dos quarts de deu i era el primer que es llevava —diu—. A ell li agrada el que fa.
Abans que els seus germans s’adonessin, la Pulga va trepitjar un camp i va començar a ser el centre d’atenció dels seus pares, del barri, de Rosario. Davant d’un germà la imatge del qual porta tatuada al braç, però que vol deixar de veure pertot i no pot, Matías Messi va trobar al lloc més incòmode que qualsevol germà supersticiós pot imaginar. Una nit d’hivern va anar a veure un partit de la Lliga de Campions en el qual el Barça s’enfrontava al Chelsea. Aquella nit, a l’estadi Stamford Bridge, a Londres, van lesionar el seu germà.
—Vaig seure en un lloc on mai no m’asseia —em diu—. Aleshores vaig dir: ha estat culpa meva.
Matías Messi creu que li porta malastrugança. Sempre s’asseu a la dreta de Rodrigo, el seu germà gran.
—Sempre a la dreta —repeteix.
Aquella nit, l’altre Messi s’havia assegut a l’esquerra. Després d’aquell partit, la Pulga va volar a Rosario amb el seu pare i els seus germans per recuperar-se de la lesió. Mesos més tard el van insultar en un bar i, després d’una baralla, Lionel Messi va acabar amb l’única denúncia policial que li han posat. Aquella nit també hi era ell, convençut que la seva presència només porta malastrugança. Dos anys després ho explicaria als policies que el van detenir per portar un revòlver i la seva declaració quedaria escrita a l’acta judicial: «Matías Messi se sent culpable del baix rendiment futbolístic del germà i de la malaltia del seu pare». En aquella època, el seu pare se sotmetia a proves mèdiques davant la sospita de tenir càncer. El fill mitjà se sentia culpable.
Aquella nit, Matías Messi deixa de compadir-se i em presenta els dos homes que se’ns han apropat. Són dos veïns.
A ell, mai no se’l veu a la televisió ni a les fotos.
—No m’agrada sortir-hi —em diu—. És perillós.
—Per què és perillós?
—Per si et segresten —afegeix com qui repeteix una obvietat—. Aquí et pot passar qualsevol cosa.
Mesos després d’aquella conversa en una cantonada de Las Heras, una persona va disparar contra la façana de casa seva. Van ser sis trets. Matías Messi declararia a la premsa que n’ignorava el motiu. En aquell moment, el seu germà estava a punt d’enfrontar-se el Reial Madrid en un clàssic decisiu, i la premsa especularia amb la possibilitat que l’atemptat s’hagués produït per desconcentrar el 10. L’altre Messi, que se sent responsable dels moments de mala sort del seu germà petit, tindria una nova oportunitat per sentir-se culpable.