Matilda
Les pràctiques
Pàgina 21 de 24
Les pràctiques
Matilda va trobar-se la casa buida, com sempre. El pare encara no havia tornat de treballar, la mare encara no havia tornat del bingo i el germà qui sap on parava. Va anar de dret a la sala d’estar i obrí el calaix del trinxant on sabia que el pare guardava una capsa de cigars. En va agafar un, se’l va pujar a la seva habitació i s’hi tancà.
«Ara, a practicar», va pensar. «Serà dur, però hi estic decidida».
El pla per ajudar la senyoreta Honey començava a prendre bella forma al seu cervell. El tenia ja amb gairebé tots els detalls, però al final tot depenia de si era capaç de fer una cosa molt especial amb el poder dels seus ulls. Sabia que no se’n sortiria a la primera, però estava segura que amb molta pràctica i molt esforç acabaria triomfant. El cigar era essencial. Era potser una mica més gruixut del que hauria volgut, però el pes era el bo. Per fer pràctiques serviria.
A l’habitació de Matilda hi havia un tocadoret amb la pinta i el raspall i dos llibres de la biblioteca. Arrambà aquestes coses i posà el cigar al mig del tocadoret. Llavors se n’apartà i s’assegué als peus del llit. Es trobava a uns deu metres del cigar.
S’hi posà bé i es començà a concentrar, i aquesta vegada pogué sentir de seguida l’electricitat que ja li fluïa dins el cap, aplegant-se-li darrere els ulls, i els ulls escalfant-se i milions de manetes invisibles començant a empènyer com espurnes cap al cigar. Murmurà:
—Mou-te!
I amb gran sorpresa seva, el cigar, amb la seva anella vermella i groga, gairebé de cop inicià un rodatge pel tocadoret i acabà caient a la catifa.
Matilda se l’havia passada bé. Era molt agradable, fer allò. Havia sentit com si dins el cap li giravoltessin espurnes que acabaven sortint-li pels ulls. Això li havia donat una sensació de poder gairebé etèria. I que ràpid, aquesta vegada! I que senzill!
Travessà la cambra, recollí el cigar i el tornà a posar damunt del tocadoret.
«Ara, el difícil», va pensar. «Però si tinc poder per empènyer potser també en tinc per aixecar. És vital que aprengui a aixecar. Haig d’aprendre com aixecar-lo enlaire i a aguantar-l’hi. No pesa pas gaire, un cigar».
Va seure als peus del llit i tornà a començar. Ara li era fàcil convocar aquell poder darrere els ulls. Era com prémer un gallet del cervell.
—Aixeca’ t! —xiuxiuejà—. Aixeca’ t! Aixeca’t!
Al principi el cigar començà a rodolar. Però, un cop Matilda s’hagué concentrat gairebé amb ferotgia, un cap del cigar s’alçà de la taula gairebé dos dits.
Amb un esforç colossal, Matilda aconseguí de mantenir-lo aixecat d’aquella manera gairebé deu segons. Després va caure.
—Uf! —bufà—. Ja ho tinc! Començo a aconseguir-ho!
Durant una hora Matilda va practicar, i al final havia aconseguit, pel gran poder dels seus ulls, aixecar tot el cigar a més de mig pam de la taula i aguantar-lo enlaire ben bé un minut. Llavors, de sobte, se sentí tan exhausta que es va deixar caure estesa al llit i s’adormí.
Així la trobà la seva mare al vespre.
—Què et passa? —li va dir la mare, despertant-la—. Que estàs malalta?
—Oh, punyeta! —va dir Matilda, incorporant-se i mirant tot al voltant—. No. Em trobo bé; estava una mica cansada, ve-t’ho aquí.
D’aquell dia endavant, cada dia, en sortir de l’escola, Matilda es tancava a l’habitació i practicava amb el cigar. I aviat tot començà a funcionar de la millor manera esperada. Sis dies després, el dimecres a la tarda, ja podia no solament aixecar el cigar, sinó també moure’l en l’aire exactament com volia. Era preciós.
—Ho puc fer! —cridà—. Ho puc fer, de veritat! Puc agafar el cigar amb el poder del meu ull i empènyer-lo i fer-lo anar com vull i cap a on vull!
Ara, tot el que havia de fer era posar en pràctica el seu gran pla.