Inferno
47
Pàgina 51 de 111
47
A la plaça, entre l’enrenou de policies que anaven arribant, un home de mitjana edat s’estava en la penombra de la Loggia dei Lanzi, des d’on havia observat l’activitat amb un gran interès. L’home portava ulleres Plume Paris, una corbata de caixmir i una arracada d’or diminuta.
Sense voler, mentre observava el rebombori, es va rascar el coll altra vegada. Li havia sortit una erupció d’un dia per l’altre que se li manifestava en petites pústules a la barbeta, al coll, a les galtes i a les parpelles, i cada vegada estava pitjor.
Es va mirar les ungles i hi va veure sang. Va agafar el mocador i es va eixugar els dits, i també se’l va passar per les pústules sagnants del coll i les galtes.
Després de rentar-se una mica, va tornar a observar les dues furgonetes negres aparcades davant del palau. A la que tenia més a prop hi havia dues persones assegudes darrere.
Una era un militar armat amb uniforme negre.
L’altra era una dona gran, però encara atractiva, amb els cabells argentats i un amulet blau.
El soldat semblava que preparés una agulla hipodèrmica.
A la furgoneta, la doctora Elizabeth Sinskey mirava distretament el palau, intentant entendre per què la situació havia degenerat d’aquella manera.
—Senyora —va dir una veu al costat.
Atordida, va mirar l’agent que la custodiava, que li agafava el braç i tenia una xeringa a la mà.
—No es mogui.
La fiblada d’una punxada d’agulla li va travessar la pell.
El soldat va completar l’operació.
—Torni’s a adormir.
Ella va tancar els ulls, però hauria jurat que abans havia vist un home que l’observava en la penombra. Duia ulleres de disseny i una corbata de noi de casa bona. Tenia la cara vermellosa i tacada. Li va semblar que el coneixia, però quan va obrir els ulls per tornar a mirar, l’home havia desaparegut.