Beatrice
Capítol setzè
Pàgina 18 de 23
CAPÍTOL SETZÈ
Els dies de l’estranyesa se’ns apropaven cada cop més. Ens feien despullar i ens tancaven a les gàbies, «per meditar» segons deia la tia. Quan jo era sola, ella em preguntava què somiava. Mentre l’hi explicava, m’agenollava, amb el cap baix. Mentre parlava, em deixava que li aixequés la faldilla i li petonegés les cuixes. En moments com aquells jo era realment la seva esclava. Enterrava els meus llavis en la carn llisa que hi havia damunt les mitges i llepava.
—Ets perversa de mena —em va dir un cop que li vaig explicar un somni especialment vívid.
La Maria —la criada amb la qual havia jugat la Katherine— es va quedar a la casa. El matí després que obtingués el seu plaer se la veia més aquiescent i més submisa a les ordres. Li havien escurçat massa les faldilles. Cada cop que l’oncle li mirava les cuixes, enrogia.
Una tarda vam tenir el que la tia anomenava «un entreteniment». A l’hora de dinar havien felicitat la Maria per la manera com havia servit el vi i el menjar. Estava més alegre que unes pasqües. En passar al saló, em va sorprendre de veure-hi una màquina de fotografiar gran, de caoba i coure, damunt d’un robust trípode. Les lents miraven de la finestra endins, sense dubte per aconseguir llum. Al davant, hi havien col·locat una senzilla cadira de fusta. Havien retirat la resta de mobles cap a les parets.
Quan la Maria va entrar amb els licors, la tia li va dir:
—Maria, avui et farem una fotografia, un retrat. Que no et fa il·lusió?
La Maria va somriure i va fer una reverència.
—Si a la senyora li’n fa… —va contestar. Després vaig saber que l’oncle li havia clavat la cigala la nit abans, damunt la taula del menjador. Semblava que no s’hi havia oposat massa. La Katherine ens va animar tocant el piano. Era una melodia antiga, trista i malencònica. La Jenny, que no havia dinat amb nosaltres, ja que s’havia fet càrrec de l’Amanda que era dalt, se’ns va unir.
—Porta el criat —li va dir la Katherine.
La Jenny va desaparèixer i reaparèixer. Es va sentir un terrabastall a la cuina, on la Maria endreçava. Frederick tornava a ser nu i el duia agafat per collaret i la cadena. Li havien lligat un llaç blau a l’arrel del penis, que penjava flàccid. La Jenny el va menar a la cadira i el va plantar al costat, mirant la màquina fotogràfica.
La tia Maude es va eixugar els llavis amb un tovallonet de puntes i va sortir. Se sentia enrenou… una bufetada… silenci. Un o dos minuts després va entrar la tia amb la Maria, que ara duia mitges de malla, fins als genolls i una cotilla negra minúscula que li deixava el pits i el melic a la fresca. També li havia plantat una barret gran ple de plomes, com els que es veuen a les curses de l’hipòdrom d’Ascot. Duia la cara empastifada amb pólvores i carmí i els ulls força pintats.
En veure Frederick va fer un pas enrere. Una sonora palmellada al cul nu la va corregir ben de pressa.
—Ves a seure a la cadira… i comporta’t com una senyora… farem un retrat formal —li va dir la tia. L’oncle seia, amb el braços encreuats. El trontolleig de les immenses natges de la Maria en obeir l’absorbia. Tenia el matoll fosc, tofut i luxuriós. Amb les galtes enceses va seure de cara a nosaltres.
—Maria, creua les cames… com goses exposar-te d’aquesta manera! —li va etzibar la tia.
La Katherine va encendre una cigarreta. El fum es cargolava al voltant nostre com si fos encens.
La tia Maude es va apropar a la cambra fotogràfica, s’hi va ajupir, tirant-se un tros de vellut gran pel damunt del cap i les espatlles. Amb la mà remenava i enfocava les grans lents de coure. Als ulls de la Maria brillava una mirada sorruda. La tia Maude va treure una foto de la parella, després d’advertir-los que s’estiguessin quiets un minut sencer. Aleshores l’oncle es va posar dempeus i la va ajudar a canviar les plaques de vidre.
—Maria, alça la mà dreta, de manera que el penis hi reposi al damunt! —li va ordenar la Katherine.
Dubtava. El membre del Frederick es va moure imperceptiblement i es va endurir en entrar en contacte amb el palmell calent i humit de la Maria, que s’hauria mossegat el llavi de consternació si no fos perquè la tia li havia ordenat amb males maneres que no deixés de somriure.
Amb petites variacions, la tia Maude va continuar fent fotografies. Va comentar que la llum era excel·lent. Al quart intent, el membre del Frederick va trempar del tot, amb la carn inflada al voltant i per damunt del llacet blau. Ara la Maria l’havia d’agafar. Se la veia esmorteïda, insulsa.
—Llestos! —va dir finalment la tia Maude. Va col·locar totes aquelles pesades plaques de vidres juntes. Va anunciar que les posarien en marcs daurats.
—Ara me’ls emporto —va dir la Katherine. Es va dirigir cap al Frederick, el penis del qual no havia perdut aquella magnífica erecció, i el va agafar per la cadena—. Posa’t dempeus —va dir amb veu reposada a la Maria. I em va dedicar un somriure. Sabia que jo la volia?
—On te’ls enduus? —li va demanar la tia Maude.
—A l’estable. Ja és hora que s’acoblin. Es va sentir un xisclet de la Maria quan la Katherine es va plantar darrere seu i li va clavar un dit entre les galtes rodones del cul. És tan forta i grassa… que el munyirà d’allò més bé —va comentar amb un somriure. Aquell somriure tenia gust d’olives.
La Maria es va tirar cap endavant i es va agenollar als peus de la meva tia.
—Senyora, us ho suplico! —li va pregar.
La Katherine va fer espetegar els dits i la Jenny va fer un pas endavant. Duia un collaret de pell i una cadena que va passar ràpidament al voltant del coll de la Maria.
Els ulls de la tia denotaven afecte. Va abaixar-los, tot mirant el cap ajupit de la Maria.
—I suplicar-me és just el que has de fer, Maria. Mira que n’ets, de ximple! —Es va alçar les faldilles. Tots nosaltres vam veure el pèl púbic, fosc, a l’escletxa que partia les calces blanques. Va acostar les cuixes nues, esveltes i càlides, a la cara de la criada. La Maria va alçar el cap a poc a poc. Va treure la llengua, la boca rondava el pubis bombat ple de rínxols. Uns llavis que freguen uns altres llavis. La tia va separar una mica les cames. La llengua de la Maria va dibuixar un cercle, ample i humit, al voltant de la figa.
—Dempeus! —li va ordenar la tia. La cadena va dringar: tot tibant-la la Jenny va fer alçar la serventa.
—Senyora… —els llavis de la Maria tremolaven. Semblava una noia massa crescuda que no sabia què fer. Els mugrons emergien, forts, dels pits grossos i lletosos, voltats per dos cercles amples i arrugats. Eren de carn ferma.
—Maria, obeeix. L’euga i el semental han d’anar a l’estable… així ha de ser. Aneu-hi! —va ordenar-los la tia Maude.
La Katherine els va fer sortir. Vaig veure per la finestra com el trio travessava la gespa en direcció al pasturatge.
La tia Maude es va girar cap a nosaltres.
—A dalt —ens va dir—. No hauríeu d’haver mirat.
Un cop a la meva cambra, vaig anar per despullar-me. Mai no ens hi deixaven estar vestides. Ara ens vigilaven sovint. De tant en tant em retallaven el pèl púbic, formant una línia clara sota el melic. La Katherine em va dir que així la resta de rínxols s’espesseirien més. Va ser ella qui va entrar quan jo m’havia arromangat el vestit a la cintura i anava per treure-me’l. Sense aturar-se, va fer un ràpid pas endavant i em va passar les mans per les natges. Jo les vaig remenar tot d’una, al ritme del seu toc amorós.
—Que has d’anar al vàter? —em va demanar. Vaig fer que sí amb el cap: havia begut força vi—. Jo també… vine amb mi.
No feia gaire que havien instal·lat el vàter. En aquells temps no se’n veien gaires. L’havien posat en un annex prou ample. A la porta que quedava davant de la tassa, decorada amb flors blanques i blaves, hi havien posat un mirall. Va passar la Katherine primer i em va demanar que tanqués la porta. Tot seguit la Katherine es va alçar el vestit i es va ajupir.
—Aguanta’m… aguanta’m mentre ho faig —va murmurar.
Em vaig tirar enrere. Dubtava, però ella em va agafar pel canell i em va col·locar la mà entre els seves cuixes. Els pèls del sexe, tot al voltant dels llavis entreoberts, em feien pessigolles als dits. Se li va escapar un murmuri, que vaig prendre com senyal de gran plaer. Vaig notar la seva humitat, el cony mullat. Tot alçant el braç em va fer abaixar el cap i les nostres boques es va fondre en una dolçor boirosa. Els meus sentits giravoltaven. Per impuls vaig posar la mà sota el seu tresor vellutat que, de sobte, va deixar anar una fina pluja daurada damunt el meu palmell mentre la seva llengua em remenava tota la boca. Veure com es recargolava, humida i llarga, al voltant de la meva llengua i sentir aquella inundació calenta damunt la mà em va hipnotitzar. Em va agafar fort pels canells fins que va caure l’última gota.
—Ara tu… ara fes-ho tu —em va dir.
Vaig protestar amb feblesa. Es va posar dempeus, em va fer donar la volta i em va aixecar el vestit. Vaig oferir el cul a la tassa. Em tremolaven els genolls. Vaig amollar el raig, desitjós de sortir, xopant-li el palmell i els dits mentre ens besàvem. Em va sostenir fins que no van caure els últims dolls. Després vam rentar-nos la mans en un gibrell ple d’aigua i ens les vam eixugar amb una tovallola prima que penjava d’un clau.
En sortir, la Katherine em va posar una ma a l’espatlla.
—Ara l’oncle et vol veure —em va dir—. T’espera a l’estudi.
Mai no havia visitat el seu santuari abans. Les meves passes alentien la marxa pel passadís. La mà de Katherine va fer un xic de força damunt els meus ronyons.
—No siguis tossuda —em va dir, apressant-me. El calidoscopi dels meus pensaments giravoltava. El mateix moment que entràvem, em van rebre els braços de l’oncle. Jo hi bategava com bateguen els ocellets quan els agafes a la mà.
—S’ha portat bé? —va demanar a la Katherine per damunt la meva espatlla. Ella va deixar escapar una rialla: plugim de fulles d’argent.
—M’ha mullat la mà al vàter —li va explicar—, encara té les cuixes mullades. Toqueu-les-hi.
Es va col·locar ràpidament darrere meu i em va aixecar el vestit fins la cintura. Després em va agafar els braços i me’ls va prémer fort rere l’esquena.
—Obre les cames i ensenya-les-hi. Vegeu… encara té les cuixes humides —va dir. Jo tenia la cara color porpra. Em retorçava en va per desfer-me, mentre l’oncle m’inspeccionava a voluntat l’esveltesa de les cames, la grossària de les cuixes, el tacte dels rínxols al parany del meu tresor. La blancor de la panxa.
De sobte em van llençar contra seu. L’agulló, amagat pels pantalons, em va picar a la cuixa. Em va enlairar, em va balancejar dins aquella abraçada d’ós. La vora d’un sofà va tocar el darrere dels meus genolls. En caure, va fer un simple moviment i em va atreure cap a la seva falda. Em van quedar els pits a la fresca perquè el vestit es va cargolar.
—No, oncle, no!
El meu panteix sorgia alhora que ell alçava la mà i l’estampava contra el meu cul nu.
Jo xisclava, cridava. La cremor era immensa.
—No, no, no, No! —vaig tornar a ploriquejar. Tota la meva formació m’havia marxat del cap. El foc em cremava les galtes. Ventava cops de peu. M’aferrava a la catifa. La mà oberta queia una vegada i altra una vegada. Jo era alhora dona i criatura. El cul retrocedia, flamejava. Llàgrimes com perles em baixaven en cascada galtes avall.
—Ai… iiiii! —jo xisclava una vegada i una altra vegada fins que es va aturar i em vaig quedar inerme, indefensa davant les seves carícies. Aquell palmell gran em brunyia el cul, els dits exploraven. Jo borbollava les meves penes. Amb la mà lliure buscava les meves carabasses oscil·lants.
—Beatrice, posa’t dempeus —va salmodiar la Katherine.
Em vaig alçar amb els ulls ennuvolats i remenant la cua com un peix. Em va passar els braços per la cintura, permetent que continués remenant, insensata, el cul. La seva boca buscava la meva. M’ofegava. Tenia tot de llàgrimes salades als llavis. La seva veu m’engalipava, murmurava damunt la meva boca, alè contra alè. Una boirina de vi i perfum. Es va alçar el vestit. Les puntes de les nostres mitges es fregaven, una contra l’altra. La crema del meu borbolleig borbollava als seus llavis. Astuta, va obrir les cames, fregant el cony contra el meu i sense afluixar l’abraçada.
—Quina figa més molla… quins mugrons més durs, reina.
M’empassava les seves paraules, que nedaven, frenètiques, i m’envaïen el cap. M’empassava la pulpositat de llavis i llengües. Unes llengües calentes em llepaven la fenedura del cul. Em va abraçar força estona, persuadint-me, besant-me. El meu tors resplendia. Entre les panxes es va fer una substància enganxosa, una boira, fruit de la transpiració. L’oncle seia rere meu en silenci, a l’espera.
La coïssor del cul es va apaivagar, es va fer batec. Jo romania allà plantada, perduda en el temps i en l’espai. La seva boca era el meu recer. Una torpor estranya es va apoderar de mi. Vaig notar que em separaven del tot les cames. Els dits de la Katherine buscaven el meu cul, n’obrien les galtes.
—Deixa’l que vegi… deixa’l que et vegi, Beatrice. Ell t’ha calmat… oi que t’has calmat després que et fuetegés?
—Cal… cal… cal… —quequejava jo. Els seus dits engrapaven el solc de les natges. Ara m’abraçava sense força. Mostra insolent de poder.
—Sí, Beatrice, més calmada. Ara et ficarà la cigala dins el cul. Això ho anomenem l’estocada única. Tira les anques enrere. A poc a poc, polzada a polzada.
On eren les paraules… a les teranyines dels racons? Alliberades, les meves mans agafaven aire buit, es tancaven al voltant de les ires del passat. Amb un xiscle vaig caure damunt la falda de l’oncle. M’exposava, el penis d’ell ben dret entre les meves cuixes. El meu cul es bellugava, s’alçava, queia… la protuberància vellutada del seu penis sonda contra la meva panxa.
Lluitava, borbollava, em girava fins que em van subjectar. Aleshores la Katherine es va inclinar sobre meu. Em va alçar la barbeta. Vaig notar com ell s’estremia. Els dits laboriosos d’ella es movien al voltant del penis. En moure’s, els artells em fregaven la panxa. Tenia els ulls plens de rialles. La seva mà ara es movia més de pressa. Passant per sota les meves aixelles, les mans d’ell em sospesaven els pits. EI botó de la figa se’m va inflar, el meu clítoris rosat. Els collons picaven contra el cul. Un dit va buscar el meu niu i me l’acariciava.
L’oncle va proferir un gruny. Em va mossegar, fluixet, l’espatlla. Les seves mans em polien els mugrons erectes. Vaig sentir com es movien, forts els seus lloms. De sobte, dolls espessos d’esperma m’esquitxaven la panxa. Em vaig fondre, vaig morir. En esgotar-me li vaig humitejar els collons. Se’m van inflar els pits. En escórrer-se m’havia mullat la panxa. Brillaven les últimes gotes. Em vaig tirar enrere, eixarrancada, quan ell s’hi va tirar.
—Ves-te’n —em va dir la Katherine. Em va alçar d’una revolada, vestit cargolat i tot. La boca de la porta es va obrir, se’m va empassar. Rere meu se sentia soroll de petons.
La seva escorreguda es va eixugar de pressa damunt la meva pell. M’havia esquitxat una mica la part de dalt de les mitges. La casa, com sempre, era en silenci, com si tothom hagués marxat. De la finestra del replà estant, vaig veure la Caroline que jeia a la gespa i la Jenny que la besava.
Em vaig estirar damunt el llit. El sostre es va enfosquir i va descendir fins envoltar-me del tot.
Vaig córrer per cavernes i vaig veure llums màgiques.