Beatrice
Capítol vintè
Pàgina 22 de 23
CAPÍTOL VINTÈ
La Caroline jeia damunt el llit, esperant-me, i se la veia tan tremolosa que vaig estirar-me damunt seu. Els pètals dels seus llavis es van estovar sota els meus.
—Recordes quan bevíem a la francesa? —li vaig preguntar. Va enrogir, va assentir i va murmurar alguna cosa, prement-me fort contra ella perquè la protegís. Vaig grapejar-li suaument les cuixes mentre amb l’altra mà li resseguia la corba suculenta del llavi inferior—. T’agradava? —vaig voler saber-ho. Va dubtar i després va emetre un sí sibilant. El seu alè fluïa, calent, cap a la meva galta.
—Quan tornem a casa et vestiré com una nena petita —vaig dir-li.
Va fer tot de rialles mentre m’abraçava amb més força.
—De debò? —em va preguntar amb timidesa. El cor li bategava, els nostres pits es tocaven.
—Hi haurà moments dolços, hi haurà càstigs i plaers, Caroline. Jo te’ls ensenyaré tots. Ara ves a buscar vi… porta l’ampolla ja destapada… au corre!
Aquella ordre sobtada la va sorprendre tant que es va posar dempeus d’un bot tot d’una quan jo em vaig separar d’ella.
—I porta també una tovallola —vaig afegir. Tot talonejant amb una pressa impròpia, va marxar, per tornar passats uns minuts. Mentrestant jo m’havia despullat i m’havia quedat en mitges i botes; li vaig dir que fes el mateix. Després mentre ella feia uns ulls com unes taronges, em vaig estirar amb la tovallola sota el cul i una cama penjant a cada banda del llit.
—D’ara endavant beurem a la francesa d’aquesta manera —li vaig explicar. Vaig agafar el vi i alhora vaig fer que ella s’agenollés entre les meves cuixes. Notava l’ampolla freda entre els meus pits. La vaig posar de manera que el coll apuntés avall, cap a la panxa plana. Havia tapat l’ampolla prement fort el dit gros.
Vaig alçar els peus i vaig posar-los a l’esquena de la Caroline, empenyent la seva boca endavant, on els llavis del meu cony esperaven la seva salutació. Ah! El frec suau de la seva boca, mig tímida, mig atrevida. Vaig treure el dit a poc a poc de la boca de l’ampolla fins que només en va tapar la meitat. El vi va començar a fluir, i mentre fluïa, serpentejava, em corria per la panxa, anava a buscar el matoll de rínxols.
—Llepa… beu —vaig xiuxiuejar. El fluir fred del vi, que sortia formant corrents borbollejants, era suau a la pell, però més suaus encara eren les llepades, ara més ansioses, de la llengua de la Caroline. Recargolava la punta i la ficava dins la vulva del meu pot de mel, buscava amunt la meva poncella en flor mentre el vi la inundava alegrement i li queia a la boca.
Tenia unes ganes immenses de moure’m però no gosava per por que el vi vessés i esquitxés pertot arreu. Les cames em tremolaven, es tibaven, van lliscar per l’esquena de la Caroline avall. Sense miraments, les vaig obrir més encara, mentre corbava els peus, quan una miríada de sensacions delicioses es van apoderar de mi. El soroll de la gola de la Caroline en rebre un raig cada cop més gran de vi era com música, però jo no podia oblidar quin era el meu lloc, el meu propòsit, les meves disciplines.
—Beuràs a la francesa d’aquesta manera, Caroline… amb la cigala dins el cul —vaig dir amb veu ronca—. Mou el cul com si ara la tinguessis dins… llepa més de pressa! —Desitjava cridar que m’estava escorrent, però per instint vaig decidir callar i no fer públic, ni tan sols a la Caroline, el plaer que sentia. Tot de murmuris emmudits em van escapar dels llavis tancats quan milers de coets diminuts es van enlairar i van esclatar dins la meva panxa. El suc salat del meu orgasme sens dubte li va arribar, com una ruixada fina, a la llengua.
Vaig sospirar, em vaig relaxar i per fi vaig conèixer un plaer llarg, llarg. El meu dit va tornar a tapar l’ampolla perquè no en sortís més vi. Amb un moviment tendre però ferm vaig allunyar la seva boca. Jo estava xopa d’allò més.
—Banya’m —vaig murmurar. Em vaig alçar i la vaig precedir a la cambra de bany—. No parlis… ja parlaràs després —li vaig dir. L’esponja em va rentar. Em vaig posar dempeus i em va eixugar. Aleshores la vaig ficar dins la banyera, la vaig inclinar agafant-la pel clatell i li vaig rentar la cara.
Vam tornar a la cambra i em vaig arrepapar damunt el llit. Dels calaixos del pentinador sortia una olor de safrà: segur que la Mary o la Maria hi havien escampat herbes d’olor. Expectant, amb uns ulls blaus com de mussol, la Caroline seia, vacil·lant, al meu costat i em mirava. Els meus dits jugaven amb els seus.
—Ho entens? —li vaig demanar.
Va moure els llavis com si busqués paraules que feia molt que havien marxat.
Vaig alçar el braç, l’hi vaig passar pel coll i de sobte la vaig atreure cap a mi, de manera que les nostres boques es tocaven.
—Aprendràs a conèixer la teva puresa, Caroline. L’O és puresa. S’encercla per dins i per fora i no coneix res que no sigui ella. La teva boca fa una O, i el teu cul també. Entre les cuixes, l’O s’ha rendit i s’ha tornat oval, una el·lipsi. Però dins té l’O… i dins les natges en tens una altra. L’O rosada. La tija del mascle la penetrarà i hi deixarà anar dolls llargs de llet. Els rebràs, els absorbiràs… igual que els va absorbir la teva boca, oi?
La vaig agafar pels cabells daurats, va fer un crit. Va alçar el cap, sorpresa. Després, quan vaig afluixar, es va deixar caure i va enterrar el nas entre els meus pits. Es va abraçar a la meva cintura.
—No em castiguis per això —va murmurar.
Jugava amb els blens de cabells, li passava els dits pels rínxols de seda.
—Càstigs i plaer, Caroline… que no t’ho he dit? La mamaràs en presència meva, agenollada. I quan comenci a bategar dins la teva boca, el teu cul rebrà la visita del fuet.
—Oh, si us plau no! No, Beatrice!
—I també anirem als estables, Caroline. He contractat la Maria perquè els tingui nets… perquè em controli els presoners. Vols ser la meva captiva?
La Caroline no gosava alçar els ulls. La seva boca s’acotxava entre la corba dels meus pits. Vaig esperar força estona que contestés. Els murmuris de la timidesa, de la timidesa dels seus pensaments, m’enviaven missatges il·lícits.
—Serà… serà com aquella vegada amb el Frederick? —el murmuri el va enviar ara en veu alta.
—Què vols, un porta-penis? —me’n vaig fúmer una mica—. De vegades et taparé els ulls, reina. I no sabràs qui és el teu semental.
—I no m’estimaràs, Beatrice?
Li vaig alçar el cap a poc a poc, fins que el seu rostre va ser damunt el meu. Vaig obrir-me de cames perquè pogués posar les seves entremig i la vaig besar als llavis.
—L’obediència és amor… l’amor és obediència —li vaig dir. Vaig lliscar la mà sota aquella llarga mata de cabells i li vaig agafar el clatell entre el dit gros i els altres. M’agradava fer-ho, tot i sabent que li agradava que ho fes. Vaig notar que tremolava. La vulva humida del seu cony niava en el meu.
—Que no t’han calmat, Caroline?
—Besa’m… si us plau, necessito la teva llengua —em va pregar amb veu ronca. Vaig somriure. L’humor li canviava igual que canvia el cel d’estiu. Gairebé el podia tocar.
—Xucla-la —vaig murmurar. Dotada com estic d’una llengua llarga, la vaig inserir, rígida, dins la seva boca. La succió dels sens llavis era deliciosa. Els passava, endavant i enrere, per damunt la llengua llarga, vellutada, humida, i murmurava, incoherent, mentre jo esmunyia la mà entre els estómacs i la posava damunt el seu pubis, petitó i grassonet. Sota els meus dits els rínxols s’arrissaven. La Caroline es retorçava, esforçant-se perquè també li acaronés el cul, però jo vaig riure dins la seva boca i li vaig copejar de sobte les natges amb la mà que tenia lliure. Va fer un crit.
—N… no! —va borbollar. Va amagar el rostre al meu coll—. Què vol dir «calmar», Beatrice?
—Vol dir tenir la tija del mascle al cul, estimada meva, la tija que empeny, que llisca i s’endinsa. S’hi queda un moment llarg i després surt.
—Oh! —notava la calor del seu enrogiment a la pell— seria… seria massa grossa! —va dir quequejant.
Vaig riure. El sostre va rebre el plaer que hi havia als meus ulls. Em va envair una onada càlida. Després de tot, la Caroline havia estat reservada per a la cigala que jo li presentaria.
—Tens les natges deliciosament elàstiques, Caroline. La primera vegada sentiràs que et tiben força, però cediràs. Notaràs les venes, la punta, com empeny… l’aire t’explotarà pulmons enfora. Però al segon —vaig continuar ignorant les rialletes que, juntament amb paraules ximples i buides volien expressar rebuig— al segon intent, reina, el teu anus rebrà l’envestida reiterada de la cigala fins que li treguis el suc.
—No, no vull! —va gemegar.
—Doncs, aleshores et fuetejarem primer… o potser recorrerem a la corretja.
A cada paraula li copejava fort el cul mentre l’altre braç li premia fort la cintura i ella s’estremia i lluitava com una desesperada. Finalment la vaig deixar anar. El cul impertinent estava tot pintat de rosa, tacat amb les marques més pàl·lides que hi havien deixat els meus dits. Tot arronsant els genolls va començar a ploriquejar de cara a la paret.
Vaig esperar. Un moment després, com que no s’havia mogut, em vaig alçar i em vaig vestir. Tot d’una es va girar i va quedar estirada de panxa enlaire.
—Què… què fas? —em va preguntar. Tenia els ulls vidriosos per les llàgrimes i els cabells estarrufats. Malgirbada d’aquella manera era quan estava més maca.
—Ara mateix la Maria aprendrà a fer servir la corretja amb tu —vaig avisar-la en to sever. Sense mirar-la, em vaig raspallar els cabells davant el mirall.
La Caroline es va alçar immediatament del llit i, agenollant-se, es va agafar a les meves cames.
—I si dic que sí… si us plau! —em va implorar.
Li vaig ventar una ullada i vaig continuar raspallant-me.
—No ets tu qui ho ha de dir, Caroline —fou la concisa resposta. Em vaig allunyar d’ella a la força i va caure a terra: no podia semblar més abandonada. Era un joc que estava aprenent. Ho percebia… però calia que no n’aprengués massa. Encara no. Passats un any o dos, potser. Allà sí que hi havia el delicat equilibri entre el sí i el no.
La vaig mirar una altra vegada. Les corbes de violí dels malucs eren d’allò més dolces, la del cul summament atractiva. El tenia una mica més ple que l’Amanda… la Caroline acabaria rendint-se al seu plaer més que no es pensava.
Amb el cap baix i els ulls ennuvolats, es va alçar a poc a poc i va mirar d’abraçar-me. No em vaig moure.
—No deixis que la Maria em pegui fort —va murmurar. Els seus dits voletejaven per la meva esquena com pètals que cauen. Com que no vaig contestar em va arronsar contra mi encara més fort, tot movent una cama per tal de posar-la entre les meves—. Que no m’estimes? —va xiuxiuejar.
Finalment li vaig alçar el rostre.
—Amb tota l’ànima —vaig respondre, suaument, i li vaig besar la boca—. I ara puja dalt. Et pegaré jo mateixa. Així n’aprendràs.
—Sí —va murmurar la Caroline. Més que acceptació, era un sí de súplica. Un moment més i jo hauria cedit.
—Au, ves-hi —vaig repetir—. I espera’m a la barra. Deixa el teu vestit aquí.
Va sortir arrossegant els peus. Se la veia perduda… una imatge dolça i ben reeixida. Va passar pel meu mirall i la vaig ignorar.
Cinc minuts després la corretja li envoltava el cul de calor.
Als seus gemecs plorosos mentre s’agafava a la barra, hi havia la seva rendició.