Persona
Barri de Kronoberg
Pàgina 97 de 103
BARRI DE KRONOBERG
Mentre tanca la porta de casa, la Jeanette sent les primeres gotes de pluja que colpegen el marc de la finestreta. El cel s’ha encapotat i s’endevina una tempesta en la llunyania. S’asseu al volant del cotxe i deixa la casa deserta de Gamla Enskede en el moment en què el primer temporal d’estiu s’abat sobre un Estocolm gris i negre.
L’Åke s’ha ocupat dels tràmits per al divorci i aquest matí, fa poca estona, la Jeanette ha signat els papers sense dir ni piu, tot i que li ha semblat força curiós que ell ara, de cop i volta, s’hagi tornat tan emprenedor.
Quan arriba a la central de policia, endreça el despatx, rega les plantes i, abans de marxar, va a veure en Jens Hurtig per desitjar-li bones vacances.
—Què faràs? —li pregunta.
—Demà passat agafo el tren cap a Älvsbyn, després l’autobús fins a Jokkmokk, on vindrà la mare a buscar-me. Tranquil·litat, pescar una mica. Potser donaré un cop de mà al pare a casa.
—Com està, després de l’accident? —pregunta ella, avergonyida de no haver-l’hi demanat abans.
—Pot continuar agafant l’arc del violí, tot i que no se’n surt gaire bé, però és penós que la mare l’hagi d’ajudar a cordar-se les sabates. —Al primer moment, en Hurtig sembla seriós, però després se li il·lumina una mica el rostre—. I tu, què? Vacances tranquil·les?
—No del tot. A Gröna Lund, amb en Johan i la Sofia. Ja saps que tinc una mica de vertigen, però em fa il·lusió que la Sofia conegui en Johan, i va ser ella qui em va proposar d’anar al parc d’atraccions, de manera només m’hauré d’ocupar de mi mateixa.
El seu somriure es transforma en una rialleta sarcàstica.
—Sempre pots agafar el tren de la bruixa o entrar a la casa màgica.
La Jeanette riu i li dóna un copet amistós a la panxa.
—Doncs au, fins d’aquí a unes quantes setmanes —diu ella sense imaginar-se que no trigaran ni setanta-dues hores a tornar-se a veure.
Llavors farà quasi un dia sencer que haurà desaparegut el seu fill.