Persona
Tvålpalatset
Pàgina 67 de 103
TVÅLPALATSET
Quan va sonar el telèfon, la Sofia Zetterlund estava profundament sumida en els seus pensaments. L’estridència de l’aparell va estar a punt de fer-li bolcar la tassa de cafè. Havia pensat en en Lasse.
Mentre despenjava i sentia l’Ann-Britt demanant-li excuses per haver-la destorbat, encara pensava en ell i es va adonar que el trobava a faltar, malgrat tot el que li havia fet.
—Tinc la Jeanette Kihlberg, de la policia, al telèfon —la va avisar l’Ann-Britt.
—Va bé, ja l’agafo.
Un clic a l’auricular.
—Sofia Zetterlund.
—Hola? Sóc la Jeanette Kihlberg. Podem dinar plegades, no gaire tard? Així tindrem una mica més de temps. Passo per un xinès de camí, puc agafar menjar per emportar, ens podríem trobar vora l’estadi de Zinkensdamm. Ara que hi penso, li agrada el xinès?
Dues preguntes i una decisió d’una sola tacada: la Jeanette Kihlberg no malgastava les paraules.
—Ah, amb això dels Jocs Olímpics de Pequín, aquest any he practicat —va dir la Sofia en to de broma.
La Jeanette va riure.
Es van acomiadar i la Sofia va penjar.
Li costava concentrar-se. En Lasse encara ocupava els seus pensaments.
Va obrir el calaix de l’escriptori i va treure la foto.
Alt i morè amb uns ulls blaus molt intensos. El que recordava més, però, eren les mans. Per molt que treballés en un despatx, s’hauria dit que la natura l’havia dotat amb els punys forts i callosos d’un artesà.
Alhora, la Sofia se sentia alleujada perquè havia aconseguit alliberar-se de l’enyor i substituir-lo per la indiferència. Ell no es mereixia que el trobés a faltar.
Va recordar el que li havia dit a l’habitació d’hotel de l’Upper West Side durant aquell viatge a Nova York, abans que tot s’ensorrés.
«Em dono a tu, Lasse. Sóc teva, tota sencera, i confio en tu perquè tinguis cura de mi».
Que ingènua que havia estat! Mai més. No permetria que ningú se li tornés a acostar tant.
La Sofia es va posar la jaqueta i va sortir.