Beatrice

Capítol vint-i-unè

Pàgina 24 de 24

—Se’t veu tan maca —vaig murmurar—, em deixes que et faci un petó?

Mentre parlava li vaig passar la mà sota els cabells, acariciant-li el clatell esvelt. Tot i enrojolant-se, va apropar aquells llavis de préssec als meus, separant-los prou perquè jo hi pogués ficar la llengua. Va amagar la seva força estona, però després va acudir, tímida, a trobar-se amb la meva. Amb la mà vaig recórrer el pes suculent de l’altre pit. El mugró em cremava com una espina al palmell. Va obrir encara més els llavis, sorpresa, però encara no tenia la intenció de malmetre-la. Vaig adoptar un aire entre divertida, amorosa i jovial, que s’escamparia com un bàlsam per la seva consciència.

—Serà divertit, Jane, oi que sí? —vaig demanar-li i vaig rebre un sí tímid i balbotejant com a resposta. Després la vaig ensabonar amb molta cura, fregant tota fenedura i tot turó que se’m posava a l’abast sense que els meus gestos em traïssin. Vaig necessitar més temps per eixugaria… especialment quan la mà, amb moviments suaus, coberta per la tovallola, li passava entre les cames. El seu rubor va augmentar considerablement i va doblegar els genolls mentre s’abraçava a mi.

No vaig dir res més; només la vaig besar suaument als llavis abans de posar-li una bata. En una setmana faria meravelles amb ella. I encara no s’havia fet de nit.

De sota estant, la Caroline va sentir que s’obria la porta del bany i va fer pujar la Clarissa. L’aigua encara era calenta. Aleshores era costum que dues persones fessin servir la mateixa aigua perquè no et podies refiar del subministrament.

En arribar, els ulls de la Clarissa van fregar els meus. Coneixia els seus ulls. Ni la tocaria ni la besaria al bany. Mentre la Caroline acompanyava la Jane a la seva cambra, vaig fer passar la Clarissa i vaig esperar com qui no vol la cosa que es despullés. En camisa i mitges, la seva figura era semblant a la de l’Amanda, tret que tenia el cul més gros. Mentre els seus dits es movien, nerviosos, per les cintes de la camisa, era evident que esperava que jo marxés.

En lloc d’anar-me’n, vaig recollir la roba que s’havia tret, com si l’hi reprovés. Aleshores, amb un gest malhumorat, es va treure l’última peça i es va quedar en mitges. El seu pubis era grassó, les cuixes elegants, els peus petits. Els pits no eren massa grossos però descrivien una corba perfecta.

—Crida’m quan estiguis i et duré una bata… o te la durà la criada —li vaig dir.

Als seus ulls l’alleujament era evident. Un somriure d’assentiment va aflorar als seus llavis. Es va treure les mitges, va posar delicadament el peu a l’aigua tèrbola i va seure-hi.

Vaig sortir, deixant la porta entreoberta i vaig amagar la seva roba on no pogués trobar-la. La Jane seria fàcil de tractar. Coneixia aquest tipus de noia. Càlida, submisa, plena d’amor, absorbiria la cigala entre rialletes de sorpresa. Una setmana era gairebé massa temps. Amb la Clarissa seria diferent. Només li havia permès una petita victòria, l’última. Rebria la sorpresa de la corretja amb molta més claredat i coïssor aquella nit. La Maria la subjectaria.

Perduda en els meus pensaments, continuava caminant cap a la cambra dels mals endreços d’on sortia l’escala que menava a les golfes. La pols cobria de tristor els esglaons. Sota meu, l’aigua de la banyera esquitxava, com devia esquitxar la proa del vaixell alt mentre navegava.

I tornava… tornava… tornava…

Has arribat a l'última pàgina