300
La identitat dels catalans (i per a què serveix la història) Entrevista a Josep Fontana
Pàgina 21 de 23
Això vol dir que ens encaminem cap a una societat pluricultural o pluriidentitària, i que allò que es deia de «som una nació» s’haurà de canviar per una altra cosa?
Al revés. Aquesta situació està reforçant el sentit identitari de molts països europeus. És mentida dir que hi hagi una identitat europea. En canvi, la identitat es manté i persevera a França, a la Gran Bretanya, a Alemanya, a Itàlia. Jo crec que està passant el contrari: aquesta situació reforça els elements identitaris propis.
I això vol dir que les societats europees no són prou integradores?
Estem parlant d’un problema de futur, que serà molt complicat. I potser ara no toca. Però aquesta idea de si les societats del futur seran més pluriculturals, doncs no. Les societats pluriculturals, per contra, són cada vegada més tancades. Això de la globalització és un mite. Només val per als rics. Als Estats Units, una de les coses que sabem és que Obama és el president que ha expulsat més immigrants del país. Ha expulsat centenars de milers d’immigrants. És un fenomen molt complicat. Però jo diria que això ja no forma part d’aquests tres-cents anys d’història, sinó dels que vindran.
Barcelona, febrer del 2014