1984
Apèndix
Pàgina 39 de 41
Una bona part de la literatura del passat, no cal dir-ho, ja estava transformant-se en aquest sentit. Consideracions de prestigi feien desitjable preservar el record de certes figures històriques, alhora que s’adequaven les seves obres a la filosofia del Socang. Diversos escriptors com ara Shakespeare, Milton, Swift, Byron, Dickens i altres es trobaven, per tant, en procés de traducció. Quan aquesta tasca s’acomplís, els seus escrits originals, amb tots els altres supervivents de la literatura del passat, serien destruïts. Aquestes traduccions eren una empresa lenta i difícil, i no s’esperava que s’acabessin abans de la primera o de la segona dècada del segle XXI. Hi havia també immenses quantitats de literatura merament utilitària —manuals tècnics indispensables i coses semblants— que calia tractar de la mateixa manera. Va ser, sobretot, per donar temps a aquestes feines preliminars de traducció, que l’adopció final de la novaparla s’havia fixat en una data tan llunyana com l’any 2050.