1984
Tercera Part » III
Página 34 de 41
—No —va dir—, no, és del tot correcte. No has traït Júlia.
El cor de Winston va omplir-se de nou d’aquella peculiar reverència per O’Brien que semblava que res no pogués destruir. Que intel·ligent, pensava, que intel·ligent! Mai no deixava de comprendre tot el que se li deia. Qualsevol altre sobre la terra hauria respost ràpidament que sí, que havia traït Júlia. Perquè, què hi havia, que no li haguessin arrencat sota tortura? Els havia dit tot el que sabia d’ella, els seus hàbits, el seu caràcter, la seva vida passada; havia confessat fins al més trivial dels detalls, tot el que havia passat durant les seves trobades, tot el que ell li havia dit a ella i tot el que ella li havia dit a ell, els seus àpats amb menjar del mercat negre, les seves fornicacions, els seus imprecisos complots contra el Partit, en fi, tot. Però fins i tot així, en el sentit en què ell entenia la paraula, creia que no havia traït Júlia. Havia continuat estimant-la, el seu sentiment cap a ella s’havia mantingut igual. O’Brien s’havia adonat del que volia dir sense necessitat d’explicacions.
—Digues —va dir—. Quant trigaran a matar-me?
—Podria ser que molt de temps —va dir O’Brien—. Ets un cas difícil. Però no en perdis l’esperança. Tard o d’hora, tothom es cura. Un cop curat, et matarem.